Opinion
A la nòça dels malmaridats…
Tèxte legit
Per aquesta cronica, esponsorizada per la LPA (Liga de Proteccion dels Aucèls)[1], avèm fait rampèl a l’unic especialista reconegut en malmaridatologia: En Alban Tartic (de Malatavèrna). Vaquí doncas, en exclusivitat (sabètz pas l’astre qu’avètz!) las informacions e los questionaments qu’aprèp annadas d’estudis e d’observacions sul tarrenc nos/vos a plan volgut fisar:
Un maridatge: bona o marrida novèla cò dels malmaridats?
I pòt aver maridatges uroses cò dels malmaridats?
Se pòt nomenar malmaridat un celibatari?
Cossí se negocian los divòrcis cò dels malmaridats?
Es pas una bona idèia de dobrir una agéncia matrimoniala en territòri malmaridatenc.
Lo ser, per endormir los aucelons, los parents malmaridats contan als pichons l’istòria imaginària de Planmaridat.
Lo malmaridat melomana (???!!!) deten un vinil de Malicòrna.
Es defendut, cò dels malmaridats, d’escotar la cançon del Brassens: la nondemanda en maridatge. «Ai l’onor de pas demandar ton ala…»
Los malmaridats organizan una virada de recitals per la MalCofada.
Cant tradicional: «Malmaridat, malmaridate…»
Aquí la clica dels malmaridats: malachinbom-bom!
Un malmaridat malsapiós es pas de bon frequentar.
Los malmaridats an cap de nocion del Ben e del Mal.
Se coneis pas de malmaridat dualista.
Quand siás malmaridat, val mai èsser malbas que mal-aut.
Lo malmaridat maliciós se’n sortís totjorn.
Lo malmaridat malcontent es plan malurós.
Lo malcontentament es de règla cò dels malmaridats.
Mal de còr, mal de cap, mal dels pès, mal de dents, mal d’uèlhs, mal d’endura, mal d’estomac, mal d’òs, …: lo malmaridat se sentís maldit, perseguit pels maleficis.
Mala diccion o malediccion pel malmaridat quequejaire?
«Baragoinas coma un pingoin!» es una insulta cò dels malmaridats.
Los malmaridats coneisson pas lo mal de mar.
Malnascut o plan-nascut, acabaràs de tot biais malmaridat.
La malmaridat malfatan es un vertadièr malfasent.
Lo malmaridat ranc trantòla.
Se coneis l’atge del malmaridat al nombre de ridas (rufas, se volètz) a l’entorn de sos uèlhs.
S’es jamai vist un malmaridat amb un nosparpalhon o una cravata.
Lo malmaridat cocut enveja lo chòt banut.
Malgovèrn senhoreja cò dels malmaridats.
Al malmaridat, li agrada mai l’anarquia que lo malgovèrn.
En temps de conflicte, los malmaridats utilizan la malavesina.
Lo malmaridat revoltat a penjat dins son nis un retrach de MalcomX.
Cossí venir amic d’un malmaridat malgraciós?
Se parla totjorn dels malmaridats e jamai de las malmaridadas!
Per la ceremonia, se vestís de blanc la nòvia malmaridada?
Pas besonh de verquièra per las malmaridadas.
Es pas de te sonar Esmeralda que farà de tu una polida malmaridada!
Las malmaridadas tricòtan pas qu’amb de lana Pingouin.
Un malmaridat es jamai a l’abric d’un malrescontre.
Non, los malmaridats vivon pas sus l’iscla de Malta, nimai a Malmö.
S’es jamai vist un malmaridat caçar lo singlar en Malapèira.
Lo maltemps es bon temps pels malmaridats.
Dins lors contradas frejas, los malmaridats patisson la malamòrt.
Rescalfament: Se lo glaç fond, vendrà lo temps de la malaiga pels malmaridats.
« Fai ta mala!» es lo crit de raligament dels malmaridats viatjaires.
La malasòrt es totjorn de retorn cò dels malmaridats.
Se parla d’un malmaridat vièlh coma Maltusalèm.
Al cafè, los malmaridats bevon veirats de Malibu e cantinas de Malvesia.
Es fòl lo nombre de malapreses a l’escòla dels malmaridats.
Fises pas ta moneda a un banquièr malmaridat: es un brave malandrin, especialista de las malversacions!
Lo malmaridat letrat legís poèmas de Malèrba: « Beutat que de la gràcia espanta la natura/ Me cal plegar a l’injúria del sòrt/ Que vos devi daissar, e luènh de vòstre pòrt/ Me’n anar al bon grat del vent seguir mon aventura» e de Malarmat: «Brisa de mar: Fugir! Fugir enlà/ Sentissi que los aucèls son embriacs/ d’èsser entre escruma desconeguda e los cèls/ Lèva l’ancora per una exotica natura/ Escota los cants dels marinièrs!»
Marcèl-Idat Roch
[1] Passarem jos silenci lo conflicte actual a la direccion de l’associacion entre la tendéncia autonomista occitana que ten al sigle LPA (Liga de Proteccion dels Aucèls) e la tendéncia francofila que voldriá servar lo sigle francimand LPO en batejant l’associacion Liga de Proteccion Ornitologica.
Complements:
Article: Un brave article suls pingoins dins lo n° de mai de 2025 de la revista National Geographic.
Film: Sortit en 2024, lo film Penguin Lessons. La vida de l’eròi càmbia quand trapa un jove pingoin sus una platja salopejada pel petròli.
Jornada: Lo 25 d’abril es la jornada internacionala dels pingoins per alertar sul risc de lor disparicion en rason del cambiament climatic.
Piscina: Unas scènas del novèl Batman necessitavan la participacion de pingoins. Los participants agèron dreit a una caravana refrigerada, una piscina a l’aiga fresca cambiada cada jorn e un agent de seguretat per velhar sus eles. Èran talament contents los pingoins que naissenças advenguèron pendent lo temps del viratge del film.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Un uòu de malmaridada es una allegoria de la pauma de rugbí.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari