Bandièra01 1180x150: La Passem

Sondatge

Per servar la lenga e la cultura del país, Occitània deuriá aver:

215 vòtes

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Domergue Sumien Ais de Provença
12.

Escriguèri un article sus la question. L'independéncia ajuda a sauvar una lenga, coma o avèm vist dins lei País Baltics, a condicion qu'aquela independéncia s'acompanhe d'una planificacion lingüistica seriosa. Sens planificacion lingüistica, l'independéncia sufís pas, coma o vesèm en Irlanda. http://opinion.jornalet.com/206

  • 2
  • 1
Emmanuèl Isopet
11.

Se volètz mon vejaire, diriái un pauc coma Jan l'Aisit. Cal en primièr una consciença e una volontat populara. Sens aquò se podrà pas servar res. Aprèp podrem quichar per una reconeissença a un nivèl o un autre, un estat independent, o una region autonòma, o quina organizacion autra que siá.
Cresi que partir dins l'idèa d'un estat independent es una androna perqué sembla quicòm d'encara mai dificil que lo fach de « salvar » la lenga, de la tornar botar en usatge dins la vida vidanta. O alara caldriá una mena de còp d'estat d'un planponh d'occitanistas independentistas que, un còp al poder de l'Occitania Granda, impausarián l'us de la lenga nòstra a tota la populacion ?!
La basa, doncas, la consciença e la volontat populara. En esperant que se bastisca pas, coma dins d'autres endreches, sul reget d'una part de la populacion, pas pro.. « d'aicí ».
Es l'estat de mon rasonament uèi.

  • 8
  • 1
lvan
10.

a veure si ho he entes.occitania esdevindria independent(com?) i seria governada per occitanistes que salvariem sa llengua? crec que seria millor buscar solucions mes tangibles per metodes pragmatics en el camp politic.la veritat es que en comptes de quedar-se esperant una reacció de l´estat o una solució politica lo millor seria que es occitans fessin us de la seua propria capacitat en el camp de les arts de l´empresa de la comunicació per difondre la llengua així vos aniria millor.

  • 1
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
9.

#8 "La demanda majoritària de la populacion" concernís pas l'occitan mas la lenga còrsa. E s'ai dich que "basta pas d'aimar una lenga" es que, logicament, es necite de l'aimar tanben. Òr, fàcia a un estat intransigent, aquò sufís pas. Los còrses aiman lor lenga, la vòlon recuperar, mas aquesta recuperacion depend de la bona volontat de l'estat. Se l'estat contunha de dire de non a tot (non a la cooficialitat, non al bilingüisme generalizat), cossí volètz que las causas se melhoren? Canadà es un estat federal, non pas unitari per l'eternitat, e l'Espanha pòstfranquista aguèt de far de concession a sas minoritats nacionalas.

  • 6
  • 0
Jan l’Aisit
8.

#6 N’èi pas dit aimar la lenga que sufiva, qu’èi dit se lo monde ne l’aimèvan pas, alavetz qu’èra arrecadera. Condicion non sufisenta, mes necessària.
Ne sèi pas on tròbatz ua "demanda majoritària de la populacion". De sondatge en sondatge los occitans que proclaman la loa amor de la lenga, ben. Mes ne la hèn pas servir (e mei quan la saben mei que plan) e n’emparan pas seriosament las demandas deus occitanistas. Parole, parole parole ♪♫.
En Irlanda l’ensenhament deu gaelic qu’ei obligatòri e aquò n’empacha pas bèths irlandés que profèssin indiferéncia o medish hasti de cap a la lenga nacionau. (Lhèu l’aspècte economic qu’ei efectivament un factor hens la preferéncia tà l’anglés.)

"Los quebequeses mantenon lo francés perque an un sistèma educatiu pròpri, e que lor lenga es oficiala al nivèl provincial e federal."
Òc-plan solide, mes qu’ac an obtienut en defenent la lenga dab urpas e unhons pr’amor que l’aimèvan. E los joens Acadians au Navèth Brunswick an tanben obtienut los lors drets lingüistics atau, contra los jutges e lo sistèma educatiu qui’us volè impausar l’anglés.
Los quebequés que l’an sabuda tanben har agradiva taus aus anglofòns. Que son passats d’un temps quan tot çò d’afichat rue Sainte-Catherine a Montréal èra en anglés, au placardatge en francés obligatòri, e fin finau, quauque dètz ans a, a ua joena generacion d’anglofòns (e/o de francofòns) urós e fièrs d’estar bilingües (e deus competents). Estossi de durada…

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article