CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 de julhet

Actualitats

Divendres, 15 de març de 2019, 03h00 Escòla,Politica,Societat

Calhavari a Tarba tà l’ensenhament de l’occitan

Un cinquantenat de manifestants amassats davant l’Inspeccion d’Acadèmia tà denonciar la liquidacion de l’occitan


Comentaris 18 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Que’s debanèc a Tarba lo 13 de març, de 14h a 15h30, ua mobilizacion convocada per los Centres Regionaus deus Ensenhaires d’Occitan de Tolosa e deus Hauts Pirenèus (CRÈO Tolosa e CRÈO 65). Los manifestants que volèvan amuishar que dens lo departament i a clarament ua politica contra l’ensenhament de la lenga d’òc. Que’ns baishan l’auhèrta d’un quarantenat d’òras en comparar 2018 a 2019. Que i avoc un cinquantenat de personas dab ua bona proporcion de professors deu país, dont la navèra presidenta deu CRÈO 65, Maria-Laura Moliar. Qu’èran presents tanben quauques professors de Gasconha e Lengadòc.
 
De notar la bona preséncia de la premsa coma La Dépêche, France 3, Ràdio País… La protestacion estoc ua escaduda en arribar a mobilizar drin de monde davant l’Inspeccion Academica de Tarba, devath las marçoladas. De notar que nada delegacion n’estoc pas arrecebuda. Cançons coma L’Immortèla o La sobirana qu’alternavan damb los calhavaris.
 
Lo CRÈO de l’acadèmia de Tolosa que’s va amassar tà definir ua navèra estrategia tà har demorar la mobilizacion en tot sajar de resòlver lo problèma abans l’estiu. La rectora de Tolosa que ditz tostemps que n’i a pas de baishadas deus cors d’occitan dens l’acadèmia quan las remontadas deus collègas disen lo contrari.
 
Enfin, que i aurà ua mobilizacion deus professors d’occitan entà deféner l’ensenhament de l’occitan en Provença, a Ais, a partir de 14h, sus la Plaça Lucian Payé, lo dimècres 20 de març.
 
 
 
 
Nicolau Rei Bèthvéder

 
 
 


 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

17 de març 21.32h

#17

Alavetz me sembla que cal èsser clar.
Dintrada en vigor lo 1er de mars de 1998 la carta europenca de las lengas regionalas o minoritaris es una iniciativa del conselh de l’europa.

Lo conselh de l’europa es una institucion inter governamentale creada en 1949. Lo conselh de l’europa FA PAS PARTIDA DE l’U.E son amira es d’aparar los drechs de l’òme, las riquessas las diversitats culturalas dins los 47 país que ne fan partida, demest aquestes 47 país 28 son membres de l’U... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 18.57h

Que soi espantat de véder occitanistas que desiran lo Frexit entà sauvar l'occitan. Los sobirainistas francés que son tostemps estat opausats a la reconéishencia de la nosta lenga e de la nosta cultura. Demandatz-los la loa opinion sus la ratification de la carta de las lengas minorizadas (tè, ua invencion de la "maishanta" Euròpa).

Solide, la construccion europèa qu'ei ua creacion de la CIA. N'i a pas qu'a véder quin lo Donald Trump e pisha sus l'UE:
https://www.bfmtv.com/internatio... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 09.27h

#15

Efetivament se pòt pausar la question, mas saria puslèu laS questionS.

Vertat en set sègles avèm pas poscut, avèm pas sabut, avèm pas agantat l’escasença, avèm pas agut de vision de nosaus meteis coma pòble dins londanhs esvenidors.

Segur frança nos adujec pas, perqué o auria fach ? perqué un país que nos conquistec nos adujaria a tornar prener vam , a nos recampar per far país país e contunhar de parlar nòstra lenga.
Cal pas demandar al diable de beure d’aiga ben... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 19.05h

#8 Propausas d'anar far un viatge a lordas ? Nos podem tanlan pausar la question : perqué Los Occitans son a tal punt dessensibilizats ? Qu'a fait la França, en uèit putanièrs de sègles d'alienacion de nosautres a l'autoritat parisiana per nos dessensibilizar aital ? Ja qu'es per tot aquò que damoram estabosits, a badar la saca !

Los occitans an acceptat de morir linguisticament e de morir coma pòble, estant que jamai non an pas agut cap autra alternativa. Aital s'acaba sempre l'istòr... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de març 14.00h

Occitània Triomfant ! Encara un esforçèt, ah, ah, ah !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 23.16h

La França lo país mai contrati a las lengas regionalas de tota Europa e de quasi tot lo mond. Mai contrari que los governants faixistas de la França ocupada dels nazi. Fora faixistas franceses de la cultura e de la lenga nostro.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 17.41h



#10
Osca per contunhar de manifestar de debatre, a mon escala pichona ensatji de far çò meteis, ensatji de convencer e me disi que tu tanben… atal la solessa s’enfugís un momenton…

Me disi tanben : de que vòlon entendre lo mond, perçòqué lor cal diser çò qu’an envetja d’ausir, atal comença una mena de dialòg, los a amigalhat per una estona e se comença de dintrar dins l’argumentacion e se los arguments passan pas, me disi que cal melhorar los arguments, benlèu los ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 16.44h

#10
E ben escota per avançar, i trabalhas segurament desempuèi plan mai de temps que iò,as degut te trachar que i a pas de drògas miracles... e vèsi pas perqué voldrias que n'aguessi dins lo saqueton..

Me disi solament qu'es probable qu'avem mancat quicòm, e es a nosaus de trobar çò qu'avem mancat.

Segurament que la CIA es darrèr plan causas, per las causas que disetz n'en sabi pas ren.

Per la construccion europenca las archivas de la tour Hoover dison atal :

American Committ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 16.13h

#8 Anar a Lordas! O podiás pas dire abans, per un còp qu'èri pas luènh, de Tarba estant me demorava pas gaire camin!
Nos podèm pausar de questions, efectivament.
Personalament me'n pausi, e coma tròbi " qu'avèm pas fach miranda e tot e tot" e que ai pas "acceptat de morir linguisticament e de morir coma pòble" contunhi de manifestar, escriure, debatre.
A prepaus de debat, podètz pensar çò que volètz de l'UE e d'autras causas (quitament que la CIA es darrièr la PAC, Shengen, lo Brex... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 15.59h

Elle est où la vision, elle est oùùùùùùùùù ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Tarba

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • © Catarin Seguran

    Quauqua part sus un chamin de l'Aut Buechaine entre lo riu de Chaurana e lo Grand Buech (Gavotina)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)