Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Nòva Caledònia: comença la campanha del referendum definitiu

Los independentistas e los unionistas an entamenada lor campanha pel darrièr referendum d’independéncia, que se tendrà lo 12 de decembre

Tèxte legit

Los independentistas e los unionistas de la Nòva Caledònia alestisson lo tresen e definitiu referendum sus la sobeiranetat del país. Pendant la dimenjada passada, comencèt dins l’archipèla la campanha pel referendum, que se tendrà lo 12 de decembre e que metrà lo ponch final al procès de descolonizacion volgut per l’acòrdi de Nouméa de 1998.
 
Los partisans de demorar dins l’estat francés an ganhat los darrièrs dos vòtes, mas los independentistas an obtengut de resultats encoratjants. En novembre de 2018, lo “non” a l’independéncia ganhèt amb lo 56,7% dels vòtes, un resultat fòrça pus bas que çò qu’esperavan. En octòbre de 2020, la distància foguèt mai estrecha: amb una participacion de l’85,6%, lo “non” ganhèt pel 53,26% dels vòtes, del temps que lo 46,7% dels votaires se declaravan partisans de l’independéncia.
 
Ara, los dos blòcs an fach una crida a las urnas per mobilizar los 25 000 ciutadans que non votèron pas dins lo darrièr referendum. La primièra reünion publica dels independentistas en aquesta campanha s’es tengut a Nouméa, capitala del país e plaça fòrta dels unionistas. La campanha es unitària e jonh totas las organizacions partisanas de l’òc. De soslinhar qu’ara, pel primièr còp, los independentistas govèrnan l’archipèla.
 
De lor caire, los partisans de demorar franceses an començat lor campanha a Bourail. Jos lo lèma “Las voses del non” apèlan a la diversitat. Aqueste còp, sembla qu’an abandonat lo discors patriotic e d’exaltacion de França que seguissián l’an passat. A mai, an anonciat que farián una campanha de pòrta en pòrta, suls rets socials e quitament per telefòn.
 
Es partit per la darrièra campanha, que durarà aperaquí quatre meses e que son apogèu serà un referendum mai decisiu que jamai.
 


 
 
abonar los amics de Jornalet

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Bernatmm Tarba
1.

Adishatz,

Demoram qu'aqueste còp se la guanharan de debon, era sua independencia !
Qu'ei un dret de totis eths pòbles dera terra.
Eris que n'an pron vist e patit de mautractaments, d'espoliacions dera part deth Imperi coloniau francès, de tant que non s'an sabut ara "metropole", (senon de les aver exibits coma animaus exotics sauvatges ath temps deras "Grandes Expositions Coloniales".

Tanben mos interessa d'un punt de vista occitanista, coma ua arremesa en question deth sistèma coloniau francés, que s'en va a tròcis, e que poderià profitar aths pòbles de Polinesia, qu'èm totis en eras madeishas cadenas....

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article