Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Perpinhan: manifestacion per defendre lo catalan

Es la responsa a la decision de la justícia francesa d’enebir lo catalan dins los conselhs municipals de Catalonha

Tèxte legit

Manifestèron pel catalan davant la prefectura de Perpinhan ièr dimècres, après que lo Tribunal Administratiu de Montpelhièr aguèt decidit la velha d’enebir l’usatge del catalan dins los conselhs municipals de las comunas nòrd-catalanas d’Elna, Els Banys, Portvendres, Tarerac e Sant Andreu de Sureda. Los manifestants seguissián la crida del Collectiu 2 d’abril qu’aviá lo sosten d’Òmnium e del Conselh de la Republica.

Los manifestants considèran que cal, forçadament, que lo catalan venga lenga oficiala en Catalonha Nòrd per n’assegurar lo mantenement. “Lo rei absoludista Loís XIV interdiguèt l’usatge oficial de la lenga catalana lo 2 d’abril de 1700. Fa 323 ans…”, çò recòrda lo Collectiu 2 d’Abril en tot assegurar qu’aquela “enebicion es totjorn en vigor; es estada mantenguda per de monarquias, d’empèris e de republicas”.

 

“Feblesa espantanta” de la Republica Francesa

 

Lo cònsol màger d’Elna, Nicolas Garcia, disiá dins una entrevista sus Vilaweb que“la Republica Francesa, e, en tot cas, sa justícia, presenta un imatge de feblesa espantanta”. Per Garcia, “aquela senténcia vòl dire que la Republica se sent menaçada pel fach que se parle primièr en catalan e puèi en francés. Aquò, dins un endrech de l’estat francés ont la lenga istorica es lo catalan, e mai siá a l’ora d’ara la mens parlada. Nos i acostumam, tanben amb çò de la lei de las retiradas, que Macron pòt pas quitament sortir per carrièras. La Republica Francesa se mòstra fragila. Se nosautres podèm far perilhar la granda Republica Francesa, que vendrà aquesta d’aicí a gaire?”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
1.

— Se nosautres podèm far perilhar la granda Republica Francesa, que vendrà aquesta d’aicí a gaire?”
— Une dictatura financiària ? O es ja venguda ! Çò que non rapòrta sulpic als mai rics ni als grands invesitissèires se pòt anar far veire endacòm mai, lèu lèu ! Aital ne va de nòstras lengas. Sèm regits per d'agents comptables sense cap brica mena de vision culturala ni sociala, nimai societala : sonque lo ponhon, pel ponhon, de gestion rentabilista d'entepresa, coma se de viure en societat, de far societat, aquò èra una entrepresa per raportaer moneda, a escasuda tan corta que se poguèsse. Son venguts complètament capbords. Las societats umanas non son pas jamai estats entrepresas de producticas…

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article