Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo quidditch: espòrt e inclusion sociala

| Zep Armentano

Lo quidditch es un espòrt qu’espelís dempuèi qualques annadas dins lo Mond entièr, e mai en Occitània. Inspirat dels romans Harry Potter, aquel espòrt se presenta coma un nòu modèl d’integracion sociala e de convivialitat.
 


Al començament de setembre passat, aguèt luòc la quatrena edicion del Barcelona Moustaches Time, un campionat de quidditch ont participavan d’esquipas d’almens sèt païses, dont Alemanha, França, Turquia, Norvègia o Anglatèrra. L’esquipa de Tolosa, Quidditch Toulouse, aviá pas pro de jogaires e s’amassèt amb la de Lion, Crookshanks Lyon Quidditch, en tot bastir una “esquipa mercenària” apelada “Crooklouse”.
 
“Una esquipa mercenària es una mescla que permet de s’amassar per jogar”, çò nos diguèt Bad Wolf, un jogaire de l’esquipa de Tolosa que nos contava que la situacion del quidditch en Occitània a força ligams amb Catalonha. “En Occitània pòdi parlar del costat francés, perque coneissi pas lo costat espanhòl... Del costat francés en Occitània se comencèt a Tolosa fa sièis ans, e a aquel moment, amassa amb Barcelona, èran las solas esquipas que i aguèsse e ansin bastiguèron de ligams lèu-lèu”. En mai d’aquò, Bad Wolf explica qu’es dempuèi dos ans qu’aquel espòrt comença de reüssir amb la creacion d’una esquipa a Montpelhièr, tanben amb de ligams catalans amb Perpinhan, e puèi a Aush e a Agen, que “malgrat que siá pas una vila de la region de Tolosa, aperten a Occitània...”
 
 
Lo jòc
 
Lo jòc fa s’afrontar doas esquipas de sèt jogaires caduna qu'ensajan de far lo maxim de ponches en introduire un balon dins un dels tres anèls situats a cada extrèm del terrenh. De mai, i a un jogaire imparcial nomenat “snitch”, que las autras esquipas devon ensajar d’interceptar. En mai d’aquò, los jogaires pòrtan un pal entre las cambas coma las escobas volantas dels romans Harry Potter.
 
“Avèm quatre posicions”, çò precisa Lira Visa, una afogada andorrana d’aquel espòrt que jòga amb l’esquipa de Barcelona. Aquelas posicions las tenon “lo gardian e los caçaires, que son los que marcan los gòls dins los anèls, puèi i a los tustaires que se consagran a eliminar de jogaires, e puèi los cercaires que son los que sortisson a partir de la 18a minuta per percaçar l’snitch”. L’esquipa que reüssirà a prene la pichona bala que pòrta dins una calceta penjada d’esquina farà 30 ponches suplementaris e la partida serà acabada sul pic.
 
“Cresètz benlèu qu’es aisit d’atrapar l’snich —çò ditz Lira Visa— mas non, perque los cercaires pòdon pas far absoludament res a la persona que ten lo ròtle d’snitch; lo pòdon pas tocar, ni abraçar, ni butassar...”. De fach solament pòdon tocar la pichona bala que pòrta sus l’òs bertrand per la prene. “Per contra, la persona que fa l’snitch te pòt far çò que voldrà: te pòt traire l’escoba, te pòt placar, te pòt far assetar...”, çò precisa.
 
“Vist de l’exterior sembla fòrça complicat e se sabes pas res, veses que son a i passar un fum de causas de plan mal seguir totas a l’encòp, —çò nos contava Aitziber, una jove filha basca que jogava sa primièra partida— mas un còp qu’ès dedins, es pas tant complicat”.  Aitziber precisava que cada jogaire a sa plaça e sa foncion “e s’òm es concentrat sus un luòc es pas tròp complicat”.
 
Per sa primièra partida Aitziber recebèt un sosten remirable dels companhs: “M’an encoratjat e m’an fòrça ajudat. Al començament èri perduda, sabiái pas gaire qué far, mas bon, m’an fòrça ajudat en me disent a tot moment ont me caliá èsser, çò que me caliá far...”.
 
 
Esportivitat
 
Los jornalistas qu’èrem aquí, foguèrem estonats de veire qu’a la fin de cada partida los qu’avián perdut felicitavan efusivament los ganhaires, e puèi s’abraçavan un per un.
 
“Après cada torneg fòrça mond s’escàmbian la camiseta e après cada partida es abitual de se far d’abraçadas amb los de l’esquipa advèrsa”, çò precisa Lira. “Es coma lo tresen temps del rugbi, qu'après las partidas se daissa la competitivitat e se va beure un còp amb los adversaris”.
 
 
Inclusion sociala
 
Mas l’aspècte que mai positivament nos estonèt foguèt son inclusion sociala. Lira nos contava que “lo quidditch es un espòrt mixte” e que “i a de nòrmas qu'obligan d’aver tantes òmes coma de femnas sul terren”.
 
Lira a jogat al rugbi, al fotbòl e al basquet, mas trobèt sa plaça dins lo quidditch perque solament dins aquel espòrt vegèt que se tractava las personas coma aquestas volián èsser tractadas. E vertadièrament aquò nos semblèt atal. Parlèrem amb doas filhas transsexualas, Sally e Rebecca que venián d’Anglatèrra e d’Alemanha respectivament. Elas nos contèron que lo quidditch èra lo sol espòrt al qual poguèsson jogar, car dins d’autres espòrts olimpics aquò s’èra mal passat e quitament las metián en causa en las tractant coma d’òmes.
 
Es justament d’aquel tèma qu’aviam tanben parlat amb Bad Wolf. L’esportiu tolosan disiá que segon el “l'idèa que jòguen ensems de gojats e de gojatas es estada presa dirèctament del filme e del libre, ont las esquipas son ja mixtas”. Pasmens precisava que per el lo quidditch “es lo sol espòrt que comprenga lo genre non binari e que los intègre dins las esquipas, ont siam pas solament limitats a la posicion de gojats e de gojatas, mas ont de personas de genre non binari pòscan causir lor plaça dins l’esquipa.”
 
Tanben de l’inclusion sociala nos parlèt Aitziber. La joventa bascofòna disiá justament que çò que li agrada “es pas que siá un espòrt d’òmes e de femnas mas tanben que tenga de personas de genre non binari”. “A la fin es aquò que nos cal, un luòc ont tot lo mond se sentiscan integrats”, çò nuancèt.
 
 
Lo genre non binari
 
De mai en mai, lo sistèma binari òme/femna es mes en question per l’ambigüitat dels organs sexuals, aquel fach es conegut coma genre queer. La recèrca de l’identitat pròpria de cadun uèi lo jorn a portat que i aja de mond que se definiscan coma òmes, coma femnas, d’un genre intermediari, o ben sens genre o amb un genre especial qu’a pas cap de caracteristica dels autres dos genres.
 
Es justament a aquelas datas que Canadà veniá de reconeisser lo genre non binari. Tre lo 31 d’agost passat, a las mençons tradicionalas “M” e “F”, que definissián respectivament lo sèxe masculin e femenin, ajustan una tresena mençon “X”, per las personas que s’identifican pas a cap dels dos genres. L’estat francés refusèt en blòc aquela reconeissença en mai passat.
 


 
Article publicat dins La Setmana, num. 1087


 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Destricat
2.

#1 ..." legís tròp Jornalet" voliái escriure.

  • 0
  • 0
Destricat
1.

Bad Wolf a dich :

“En Occitània pòdi parlar del costat francés, perque coneissi pas lo costat espanhòl... Del costat francés en Occitània se comencèt a Tolosa fa sièis ans"...

Bad Wolf legís tòp jornalet.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article