Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo tutor medieval

L’educacion dels enfants dels nòbles europèus dels sègles XII e XIII escasiá quasi tostemps a un o plusors tutors encargats d’introduire lors escolans als concèptes de la disciplina, de la morala e de la formacion intellectuala.
 
L’umilitat, l’onestetat morala e la pietat foguèron signes d’identitat dels tutors medievals. Mas lo tutor, en mai d’aver lo crèdit de sa formacion e de son experiéncia, deviá amassar una sèria de caracteristicas. Entre las principalas se trobavan la dignitat e la capacitat de s’exprimir amb clartat. Tanben se valorizava una ment brilhanta e una bona capacitat de decision. Tot aquò orientat a causir lo material didactic mai adeqüat e a demostrar una coneissença e un mestritge de la matèria educativa delà los libres.
 
En realitat, lo prestigi del tutor se basava mai sus sa competéncia de saber instruire cada mainat que sus sas pròprias coneissenças. Per ansin, èra fondamental que s’exprimiguèsse amb una eloquéncia simpla, mas tanben amb determinacion e prudéncia. En mai d’aquò, deviá téner la competéncia de saber donar las leiçons de manièra agradiva, per tal de far de l’estudi una abitud interessanta per l’escolan.
 
Durant la primièra fasa educativa s’insistissiá suls aspèctes de disciplina, especialment pels dròlles. Mas desparièr èra lo cas de las dròllas, ja que se priorizava la morala. En realitat, l’educacion èra vista coma un biais d’ajudar a esclairar la ment d’un mainat e a li donar lo contraròtle de sas emocions. Las competéncias aqueridas pendent aquela etapa acompanharián l’estudiant de l’enfança fins al vielhum, ansin coma los ligams d’afeccion que s’establissián entre tutor e escolan.
 
Lo tutor metiá en gàrdia sos protegits contra la pigresa, la lentor, l’indoléncia e la negligéncia. Imprimissiá,de mai, un ritme d’aprendissatge conjugat amb la disciplina coma ais veïcular de tota l’educacion. La disciplina aplicada a aquela epòca e mençonada nieus dins de manuals, èra implacabla pels escolans insolents, provocators o los que mancavan de respècte a un de lors camaradas. En aquel cas, las paraulas quitavan d’èsser dialogantas e lo tutor passava dirèctament al “reviramarion”. Totun, un tutor jamai non auriá agut idèa d’intimidar, de tustar o de se trufar d’un mainat gratuitament que, malgrat sos esfòrces, aquerissiá pas lo nivèl desirat. En aquel cas, lo tutor tractava l’escolan amb lo mai grand suènh, en l’encoratjant constantament a participar amb sas questions e a avançar dins sa formacion.
 
Se considerava la lectura e l’escritura coma la basa de la reüssida intellectuala dels mainats. Als dròlles s’ensenhava la gramatica, la teologia, la dialectica, la musica, l’aritmetica, la geometria e l’astronomia, l’etica, l’economia e, especialament, la politica, amb la tòca de los preparar a lor futur ròtle de lidèrs. Aquò èra pas lo cas de las dròllas, que s’esperava pas d’elas una mission de lideratge. Per aquela rason, la prioritat de l’educacion femenina se centrava sus la puretat, l’umilitat, lo silenci, la morala e lo bon comportament. Pasmens, la femna nòbla dispausava de mai de temps per legir e finiguèt que prenguèt gost a la lectura e a l’escota de la poesia. De fach, la literatura mai populara de l’epòca s’adreiçava a las femnas nòblas.
 
De costuma, èra lo paire de familha que consagrava fòrça temps e atencion a cercar lo tutor mai adeqüat per son filh o sa filha, en cas que foguèsse una dròlla. Una situacion especiala èra la de las dròllas destinadas a èsser reinas. Es lo cas d’Alienòr d’Aquitània e de sa cosina  Peironèla d’Aragon que, en mai d’èsser instruchas dins l’art de la guèrra, foguèron de femnas qu’aguèron una requista educacion, e que saupèron transmetre a lors enfants l’amor de la poesia. Ansin, Ricard Còr de Leon, rei d’Anglatèrra, filh d’Alienòr, e tanben Anfós lo Trobador, rei d’Aragon, filh de Peironèla, foguèron non solament de reis mas de poètas qu’escriguèron lors poèmas en la bèla lenga d´òc que lors maires lor saupèron transmetre.
 
Cèrts tutors tenguèron una relacion tròp estrecha amb lors protegidas, coma es lo cas d’Abelard e de sa protegida Eloïsa, amb qui establiguèt una relacion sentimentala que s’acabèt en tragèdia. E, segon lo roman Òc, existís pereu una estrecha relacion entre Aliènor d’Aquitània e son tutor, a ne jutjar per los poèmas qu’aquesta dedica a son mèstre:
 
Non volguèra aver ferit
qui de bèlas causas m´ensenha.
E volguèra que la tristesa 
que nos aluènha ara
se’n foguèsse lèu anada.
 
 


Griselda Lozano

 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article