Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

“Renaissance”, lo teatre de las ambicions

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Bon, de legir lo títou, atz dejà comprés que vau pas trescar lausenjas au partit deu president de la republica. Solide, cada formacion politica a sas caceròlas, mes l’anciana République En Marche possedís una particularitat que’n hè objectivament un grop drin especiau sus la taula de jòc politica.
 
Cau díser que, au moment quan lo partit se fòrma, l’auhèrta politica es dejà plan complèta, entre los partits deu centre, los deu centre-esquèrra e los deu centre-dret. L’originalitat se harà pas doncas sus una ideologia originala.
 
S’i a monde qu’an pas jamès ensajat la politica e que prenguen la carta (sovent a la basa), trobam tanben, e aus pòstes mès importants, solide, sénhers e daunas que deishan lor ancian partit (daubuns diserén “tradissen”) per una bona plaça, o au mens una milhora.
 
L’umorista Naïm compara los politicians a automobilistas davant lo peatge de l’autorota, que cambian de cordèra per anar a aquesta que’s hè mès lèu en davant. E dens lo cas de Renaissance, vam doncas retrobar los qu’èran un pauc en pèrda d’aviada dins lor partit, los qu’i avèvan lo mens d’avenidor. En un mot a l’encòp los mens bons e los mès ambicioses. Bon programa!
 
Pas besonh d’ensajar de trobar aquí dedins un drin de recèrca deu ben comun.
 
Retrobaram atau lo Manuel Valls, l’exemple pièger deu politician oportunista que va dehéner los Palestinians un jorn abans de declarar son amor “eternau” a l’Estat d’Israèl un aute.
 
Un regropament de tot çò que’s hè de mès maishant sus l’escaquèr politic, vaquí çò que podèm pensar deu partit presidenciau. Per exemple monde qu’an renegat tot çò per qué lutavan abans, pensi mès especialament aus ex-sòcis deu Parti Socialiste, que militavan per la retirada a 60 ans e qu’ara hèn la virada deus platèus de television per nos véner l’edat de 64, purmèra ministra compresa.
 
O lavetz l’espectacle desolant d’un Eric Dupond-Moretti, metut en examen, mes qu’a pas demissionat, que hè la higa a l’amassada nacionala e que s’esclacassava de ríser quan le demandavan s’acceptaré d’estar ministre de la justícia, en explicar que caleré “minjar son capèu” e qu’aquò, ac volèva pas.
 
Vau pas hèr la lista de las “personalitats” vergonhosas que son passadas peu govèrn, los metuts en examen o condemnats, seré tròp longa e am pas la plaça.
 
Acabarèi fin finala per tornar brembar que lo monde en edat de votar que’s son desplaçats per botar un butletin “Macron” dens l’urna au purmèr torn de la presidenciala èran uns 19%.
 
E visca la Democracia representativa! Hmmm, … non pas, milhor lo “regime representatiu”!
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article