Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Rescòntre amb d'autres

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
A l’ocasion d’un eveniment cultural dins l’airal de Provença rodanenca (dependent dal departiment de las Bocas de Ròse), avèm agut un escambi interessant amb de personas que se revendicavan provençalistas e per “las” lengas d’Òc. Fidèl a la libertat de ton e a l’esperit de convivéncia trobadoresc qu’anima cada persona que parla la lenga nòstra, èra ben interessant de vos en far part.

 
 
Rescòntres e istòrias
 
Environats de drapèls provençals (aquel amb los 4 rais roge sus fond aur), d’afichas de manifestacion, de molons d’exemplaris d’un diccionari provençal, veièm los produches venduts, lo drapèl provençal, una BD, una revista sus papier glaçat. Aquela revista m’es simpaticament regalaia.
 
 
Subjèctes de discussion.
 
Parlam dal debat public sus lo nom de la region. Un òme me ditz qu’a reagit en seguia dal projècte d’un tecnocrata parisenc de la comission nacionala de toponimia d’enregistrar lo derivat “pacaien” (en francés) dal sigle PACA. Un autre sénher me ditz qu’es per lo nom “Provença”. L’autra persona precisa que degun utiliza lo sigle per l’ “Ile-de-France” (IDF) o PIF…? (París IDF). Dins aquela anecdòta, se i es un costat estereotipic, s’i pòl veire parier un costat anticentralista. Interessant.
 
Reprenèm la discussion en dire que lo mond deurian ren èstre tant fenhants e deurian desvelopar lo sigle “Provence-Alpes-Côte d’Azur”, perqué en siglant tot, se perde lo sens de las expressions. Lo primier òme es d’acòrdi, prepausa “Provence-Côte d’Azur-Alpes” ansin per empachar un possible siglatge.
 
Parlam dals Alps Maritimes, de Niça e de Gavotina. M’espèro a entendre que Niça es Provença, mas veio sus lor mapa que destrion una lenga d’Òc, lo Provençal, d’una autra lenga d’Òc, lo Nissart. Parlam dal periòd de 1388 a 1860-1861. Un ditz qu’èra italian, li fau observar que non perqué èra dins un autre país, los Estats de Savòia mentre qu’Itàlia existia manco. Estre estach dins un país autre que França, laisha de traças. Ges de respònsa de mos interlocutors.
 
Parlam après dals Alps. Gròs dorsier. Un me ditz qu’es coma Niça. Objecto que las Autas Alps an fach part dal Dalfinat e que per bòna part de lor istòria, jamai son aguas en Provença istorica. La bandiera de la region n’es un bòn exemple. Per el, la bandiera de la region amb 3 entitats cambiarà ges quitament se lo nom de la region deven solament Provença. Avèm l’impression que tot ce que Provença poiria recuperar dins son giron, dins un concèpt cumulatiu de Provença istorica, de Provença lingüistica e de Provença sentimentala -Gardan tot, e ren solament lo Gard provençal, lo sud de Droma, lo Piemont “provençal”- es a prendre. E tot ce que pòt recordar una nonprovençalitat (Bolèna que se pronóncia amb “a” finala en plaça de “o”, lo nòrd de Vaison amb sas terminasons alpenchas “la jornaia es ben passaia” e non en “ada”) sembla estre eishubliaia dins las presentacions que son sus lor banca, tracts, libres, ecc. e dins los faches, tot es provençalizat.
 
Un me parla alora “d’occitanizacion”. Juego lo juec dal debat e lor demando coma vèion aquel processus. S’agishe istoricament de la tentacion imperialista de Mistral d’imposar lo provençal a tots los païses d’Òc designats sota lo sens ancian de Provença. Interessant, puèi me parla de la respònsa de 2 felibres montpelhierencs que dins lo projècte mistralenc reconoishion ren lor lengadocian oriental, qu’apèlan parier occitan, decidon de crear en reaccion las basas de l’occitanisme, per occitanizar totes los païses d’Òc. Aquò, o avio jamai sentut... qu’avio mai sovent sentit parlar de la creacion de l’IEO après guèrra en 1945.
 
Evòca un retorn de balancier qu’es negatiu. Aicí sèm d’acòrdi, e fasèm remarcar que dins los dos corrents de pensaia, i a d’un costat de provençalistas e d’occitanistas centralistas (parlo ren solament de dialèctes…) e d’autre costat d’occitanistas e provençalistas que respèctan la diversitat. En Lengadòc la tentacion de faire dal lengadocian lo “ver Occitan” es de còups sosjacenta. Es una de las regions que la distinccion entre lo terme d’occitan e aquel de lengadocian pòl èstre confusa e i manca de còups de relativisme. Es de còups entretengut per la bandiera de Lengadòc presentaia coma aquela rechampant Occitània, mentre que justament, per fin de diferenciar Lengadòc d’Occitània, s’ajusta l’estèla de 7 rais (poncha en aut) dal Felibritge. Ò encara de títols d’obratges prestant a confusion “Obratge X ò Y occitan” sensa precisar mai de quina region s’agishe (Lengadòc, autre), la posicion expansionista de Loís Alibert sus lo nòrd Lengadocian (ò Guienés) ò sus una part dal nòrd occitan de Losèra-Gevaudan integrats al Lengadocian es notable. Mas aquò lor fa ges resson en elos.
 
L’autre sénher ditz que se voiria impausar un occitan estandard a Provença, e los provençals s’opausan a aquò. En Provença, anam ren faire als niçards ce que los occitans fan als provençals. Me parla d’un cercle provençalista e folcloric actiu dins una vilòta de senèca e dal sosten notament d’un elejut de drecha. Li preciso que dins los Alps Maritimes, –per las gents que parlan encara tradicionalament la lenga d’Òc- lo niçard present delai de l’espaci comunal de Niça, se parla niçard a... Canha, totun dal costat istoric provençal –al ponent de Var-. Encuei es egalement una comuna part integranta e importanta de l’aglomeracion de Niça (e de la Metropòli de Niça). Pragmaticament, lo provençal qu’es ren particularament en situacion per fòrça dins lo departament 06 deu doncas compausar amb los autres coma lo niçard, encara que sus la mapa lingüistica de França presentaia per aquel gropament, lo provençal siáia representat per una ària e lo niçard sonque per un ponch. Per còntra, a la Contea de Niça, an ben comprès que correspònde ren l’ària dal niçard. Parlam alora de “lenga” alpencha o gavòta, coma lenga (lenga tèrme per reprendre lor logica que correspònde a dialècte en cò dals occitanistas) a egalitat amb lo provençal e non coma parlar (o dialècte) dal provençal coma aquò es totjorn presentat dins lors documents. Un ditz ben “lo(u)s-las” dins los Alps, traches retrobats en Lengadòc, en Auvèrnhe, en Gasconha… Degun reagishe subre.
 
E parier, al contrari, de felibres dals Alps enautan una provençalizacion injustificaia en país gavòt. Respònsa dubèrta, s’i a de gents per defendre la lenga alpencha, ne’n chaldrà tenir còmpte. Mas dins los faches, ren es presentat dins aquel sens. Per elos, los Alps son coma lo rodanenc, lo maritim e lo niçard, de las compausantas d’un “provençal” e ponch basta.
 
Parlam de la lenga occitana qu’anaria de Niça a Bordèu, de “l’occitanizacion” de las valaias “provençalas” de Piemont. Un sénher es d’acòrdi sus lo fach que las frontieras administrativas correspòndon ren a las frontieras lingüisticas. Me ditz mentre qu’en Cevena, Gard o en Droma provençala, son coma en Provença, escrivon un –o a la fin dals mots. Lo grop alqual parlo se resumiria- a un combat ortografic? Non, que la revista aficha tanben un antifelibrisme tre qu’o pòl, segur de biais mens virulent qu’amb los occitans. Un diria mas es l’arbre qu’esconde la sèlva. Quora lo primier òme parla, se projècta. Impression recurrenta que tot çò que Provença poiria recuperar dins son sen es a prendre. Lingüisticament tot lo sud de Droma (levat –e encara- per lo sud de l’enclavament de Vaurias, se palataliza –cha-cf. trabalhs de J-L Ramel) presenta lo trach cha per exemple coma en auvernhat o lemosin, se deu i anar fòrt per i veire de provençal! Precisa ren que fins a Bolena los que sabon encara parlar dison jau (gal), chaud, es passaia e pronóncian –e escrivon- o –a final, coma a Niça, Ubaia, Montpelhier e patin cofin! Levat de qué lo niçard es en posicion de fòrça al nivèl de la vila, al nivèl urban e que pòl ren èsser eishubliat. Cèrts documents parlan siáie de “lenga provençala e niçarda” e d’autras de “lenga provençala amb las compausantas seguentas: “lo rodanenc (dich tanben mistralenc), lo maritim, lo gavòt e lo niçard”.
 
Parlam tanben de l’istòria de “l’enclavament papal” que pauc de gents parlan dins nòstra region. Lo Comtat Venaicin es estat un estat teocratic, independent de França amb lo papa coma cap d’estat fins en 1792 (quitament après lo retorn a Roma), s’i es totjorn parlat provençal de sòrta que los “jusius dal papa” o parlavan tanben e l’avian adaptat (sonat “shuadit”) coma es lo cas dins la diaspòra ebrèa (judeoespanhòl, eça.). Es un element d’identitat important. Ges de reaccion.
 
Demando se per elos, lo provençal es mai pròche dal gascon o se lo provençal es mai pròche dal genovés, dal piemontés o dal savoiard. Nos dison que segurament, lo provençal es mai pròche dal savoiard que dal gascon. I a partatge d’una cultura d’òc, mas lo gascon es una lenga diferenta. Per el, la diferéncia es semblabla amb aquela qu’i es rapòrt al breton. Sio susprés.
 
L’autre sénher qu’èra restat sovent en retrach interven un còup de mai e ditz qu’un parla de las lengas d’Oïl alora per qué parlar de las lengas d’Òc? Precisa que senon i auria agut despuèi ben bèl brieu una sola lenga occitana (ignòra- la koïné dals trobadors e lo troceament cultural per qu’o poler pòsque melhor regnar?). I a una rèirapensaia politica a l’occitan, a Occitània. A una expression de desapobacion mas non en ditz de mai (l’evocacion d’una pensaia decentralisatritz quitament autonomista caracterizant lo grop sembla se parar ailà).
 
Nos li precisam que lo francés es alora tanben un patés qu’a reüssit per la fòrça e per las armas e que las lengas d’Oïl pròche de l’ària de l’Ila de França an desapareishuts. Ne’n rèstan de vivas –en marrit estat- que dins las periferias d’aquel espaci (gallo, cht’i, peitavin...). L’espaci d’Òc a ren fach aquò.
 
Sus la forma, sèm contents d’èsser estats ben recebuts e de la discussion. Aquò nos a permès d’escotar lor argumentacion de basa e d’escambiar. Sus lo fons, restam sus nòstra fam. Dins l’escambi avèm l’impression siáie qu’avèm parlat de la mema causa amb de mots diferents (“dialèctes” de l’occitan sonats “lengas” per eles) siáie que sèm fàcia al relai cultural dal poler (divisir per melhor regnar). Lor antioccitanisme cultural e lor oposicion a tota reflexion politica (autonomista o autra) nos fa pensar a una causa. Lo desvolopament d’aquela mena d’associacion poiria èsser ajudaia per la region, sota l’uèlh passiu o benvolent de l’intelligentsia, per que la tèrra de Mistral pòsque jamai exprimir la pensaia federalista dal malhanés (cf. d’atacas contra M. Guerrera e Mme. Hautant dal Partit Occitan dins la region). Mas an de trabalh e nosautres tanben, chal ja partir.
 
 
Reflexions après nòstra visita
 
Per una primiera visita, interessant. Me n’aviso dins un discors dal cap dal grop d’aquel tròç: “Sio un òme de dubertura e veno aquí la man tendua. Nòstras revendicacions, en çò que fa a las lengas regionalas, poirian èsser conciliablas basta que se reconoishe la pluralitat de “las lengas” d’Òc. Que sèm contra tota globalizacion, e contra la lenga unica, qu’entrainarà per fòrça una identitat unica”.
 
Sèm encara dins aquel esperit de dubertura, mas elos? Es estat prepausat una entrevista al baile d’aquel gropament una entrevista per una revista occitanista, per li prepausar d’expausar çò que se vei de negatiu dins Occitània e dins aquelas rèiras pensaias (es de nosautres qu’es sovent question). Jamai agut de respònsa. Normalament un occitanista es dubèrt a la discussion (atencion, non me far dire çò qu’ai ren dich, rires). De còups se perdon dins las discussions tanben...
 
Agacho lor revista, papier glaçat, eveniments esponsorizats per La Marseillaise, Provença, la Region (nòstre argent aicí). Penso qu’es autra causa que la revista departamentala de Bocas de Ròse “Accents” qu’a una pagina entiera consagraia a la lenga d’òc. Dins aquela revista, un primier paragraf en provençal grafia mistralenca amb coma signatura “tèxt elaborat amb l’ajua d’un majoral dal Felibritge” una garantia. Lo segond paragraf, en provençal grafia occitana amb coma signatura “tèxt elaborat amb l’ajua d’un professor certificat d’occitan-lenga d’Òc”, una autra garantia. Es ben.
 
Dins la revista d’aquel gropament, se tròban de fòtos de personalitats ben en vista. Un (ancian, aüra) president de region amb lo cap d’aquel grop (cal dire que i son mai d’interèsses qu’es son bacin d’electors). I es un mèstre de pensar de l’associacion. Organiza de conferéncias e fach intervenir un ancian universitari sestian...
 
Se vei un extrach d’article de Provença intitulat: “Polemic, un president de region respònde al president de la region vesina”. Defensa de Provença coma region (fàcia a la reforma territoriala?) e de la politica culturala per que Provença garde un cèrt lideratge politic dal “Sud”?
 
Es clar que Provença e Lengadòc son dins lo meme rapòrt qu’a l’estanci urban Niça e Marselha o Bordèu e Tolosa. Concurrenciar per existir e aver una preponderància dins lo sud.
 
Divisir per melhor regnar. França se pausant en ligam suprèm se pòl fretar las mans. E los òmes dal sud, dal miègjorn, los meridionals, esperar de desaparéisher.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article