Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Censura mòrta? Que non pas!

Charline Vanhoencker
Charline Vanhoencker | G.Garitan
Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

Sabi pas vosautres mas personalament tròbi que i a pas res de mai embestiant de trastejar quand devi escriure quicòm. Ma pròsa depend naturalament de çò que me pertòca…

Vos sètz ben rendut compte que fau pas de literatura dins mas cronicas e qu’ensagi de metre en relèu quicòm qu’ai entendut o legit.

E justament ai aprés qu’una emission un pauc risolièra de nòstra ràdio nacionala anava s’arrestar o, al mens, passar pas que la dimenjada. Disi pas qu’aquesta ràdio es bona mas, au mens, a pas tròp de reclama quitament se, ara, avèm pas grand causa a nos metre “entre las aurelhas” — un còp èra, èra l’eslogan de la ràdio! Ieu, la ràdio, l’escoti la nuèch e, la nuèch, passan rechucadas dels programas de la jornada.

Per far cort e entre autras causas, la patrona de la ràdio, Adèle Van Reeth ven d’anonciar a Charline Vanhoencker que l’emission d’umor —avètz lo drech absolut d’èsser pas d’acòrd— que baileja desempuèi mai de nòu ans amb sos amics intermitents, deviá venir setmanièra e balhèt coma rasons a la premsa especializada que l’audiéncia demingava… e sabètz ben que i a pas que lo president e los elegits que pòdon se fotre de l’audiéncia levat al moment de las eleccions!

Lo problèma es que l’animatritz declarèt, ela, que lo cambiament veniá de la direccion e que l’audiença de son emission èra montada de 300 000 al començament a mai d’un 1 300 000 ara.

Las lengas de sèrp fiulan, las lengas de puta fan anar las maissèlas, los “patriòtas” son contents que los Bèlgas sián meses al pas e nosautres sèm pas de comptar…

Podèm ça que la aver un avís quitament se degun lo nos demanda pas. Personalament, i vesi , coma diriá l’autre, un pauc de censura… enfin i vesi de la censura! La libertat d’expression se pòt pas copar a tròces… existís o existís pas.

E los òmes publics s’escacalassan quand los mèdia se trufan del vesin mas son de mai en mai suceptibles quand son concernits. La reputacion del pòble mai espiritual del planeta pallineja cada jorn un pauc mai.

Alara, jurat, escopit, los mèdia publics autan coma privats son libres e jornalistas e animators son pas als òrdres de degun e la sacrosanta audiéncia deu èsser privilegiada… Nos volrián far prene los topins per d’olas aqueles Lutecians!

Avèm de filosòfes en país d’òc, cresi; se’n anariá temps que prenguèsson lo calam per analizar en occitan —e amb un ponch de vista que foguèsse pas lo de la capitala— aquela censura que, cada jorn, sens far de bruch —a bas bruch, se ditz— coma las metastasis del cranc, progressa dins los domenis mai divèrses de nòstra societat. Los que son amonedats — mas son pas nombroses — vivon dins un mond parallèl mentre que la majoritat se deu plegar als diktats de los que, d’una faiçon o d’una autra, son pròches del Poder, politic o economic…

Qualques exemples benlèu… sens parlar de las rets socialas que se i tròba tot e son contrari…

Los que presican çò qu’es ara convengut de designar per “escritura inclusiva” son invitats a far valer lor posicion; an ben lo drech, çò dison, après d’ans e d’ans d’opression lingüistica de poder enfin èsser entenduts ens èsser contradiches.

Dins los mèdia, e particularament a la ràdio exagonala, los animators an una “play list” per la musica mas semblariá que n’agèsson una pels invitats.

Divendres matin, telefonèri pendent l’emission de Nicolas Demorand —un tipe qu’a de pergamins longs coma lo braç— que recebiá doas universitàrias linguistas totas fièròtas d’aver publicat un panflet amb lors amics per dire que Le français va très bien, merci! L’eslogan d’aquela emission del matin es: Los escotaires an la paraula! clamat cada jorn per N. D. La linha telefonica èra pas trop encombrada qu’agèri París après doas o tres temptativas. Me diguèron d’esperar que prendrián ma question… Espèri encara…

A, la question: voliái simplament conéisser l’opinion d’aquelas universitàrias sul monolingüisme de l’exagòn e se trobavan normal qu’una lenga millenària, bessona e autan vièlha coma la francesa foguèsse —de fach— interdicha… e parlam pas de Constitucion o d’autras asenadas aital per rapòrt a nòstras lengas istoricas!

M. Demorand faguèt intervenir un escotaire… es un pauc cort, cresètz pas! mas el, faguèt d’aletas a las eroïnas dels “lingüistas atterats” Nòstre òme es benlèu pas un adèpte del plurilingüisme, levat quand es d’anglés…

 

 


N.B. Auriá calgut parlar de la poetessa estatsunidenca Amanda Gorman que foguèt causida per dire sa vertat a l’investitura de Joe Biden… En Texas, sos libres son pas mai consultables per totes los escolans… una “maman” soleta a portat lo pet qu’èra pas lectura pels jovenòts…

França foguèt, longtemps a, la “filha ainada de la Glèisa”; es venguda ara, un discípol de l’America faissisanta… Avançam, avançam!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Andriu
3.

Un compliment fa totjorn e aqueste particularament quand aprenes que un legeire legís ta pròsa desempuèi lustres
Un cronica, sustot en occitan, amb un lectorat desconegut per la manca d'enquistas es un pauc coma une botelha portada per las ersas de la Mar granda... Sabes pas ont ni quand o se trobarà una persona que mostrarà qualque interès per ton devís.
Alara Poleas, amic desconegut, un mercés sincèr que me dona vam per contunhar a far viur nòstra lenga coma una lenga "normala"

  • 2
  • 0
Piteas
2.

Primièr vòli felicitar l'Andriu per la pertinéncia de sas cronicas. Del temps de "La Setmana", ne'n mancavi pas una.
Apuèi, lo cal mercejar de pausar sul taulièr l'existéncia de la censura al país autoproclamat dels dreches de l'òme. Se cal pas amagar darrièr los eufemismes : se tracha plan de censura. Non solament la censura es pas mòrta, n'i a totjorn agut un pauqueton, mas es qu'a l'ora d'ara torna préner vam. Dapasset, un esquinç rèire l'autre dins la tela de las libertats, caputs e persistents, los poders politic e economic en braceta s'afanan d'amagat a redusir las possibilitats d'expression del pòble. I a pas que de veire cossí los pretenduts debats mediatics s'endralhan dins una via cada còp mai estrecha, e lo que fa un pas de costat cossí es vilipendiat. Aital s'arriba a un condicionament que permet primièr l'inadvertància e puèi l'acceptacion de la supression d'una opinion, d'una idèa, d'un biais de dire, fin finala d'un biais de veire lo monde qu'es pas confòrme a la doxa establida qui sap per quins autres mejans.

  • 6
  • 0
Lachaud
1.

Credas! As rason de credar qu'emben totas aquelas contradiccions , desinformacions, censuras daus medias l'òm sap pus sur qual pè dansar.
En tant que citadin de l'estat frances passam de l'estatut de colons a d'aquel de colonisats.
Colonisat per la multinacionalas americanas que fan bancarota uei, e que van menar a un crash financier pus grand que lo de 1929. Fau saubre que si en l'an 2000 los estats-unis controlavan los 3/4 de la produccion mondiala, n'en contròlan pus mas un tiers au jorn d'uei. Alaidonc credam.
Dins las annadas 1960/70 lo paisan lemosin farret sas sòcas e d'un brave còp de pè de rugbiwoman envoiet son filh trabalhar a Paris. Aqui son filh trobet una propaganda que li disia de visitar en toriste l'endrech ente era nascut. E p'un partit, mesme pas l'esquerra zo denonceran. Lo pair sabia, ilh, ente i avia dau trabalh, ente l'òm crebava pas de fam.
E ben, credam. Lo lemosin a perdegut son economia, Bordeu a perdegut son pòrt, aura França a mesme perdegut sas industrias, son agricultura e sa cultura.
Alaidonc credam.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article