Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Istòria de la lenga ucraïniana

la mestressa de conferéncia, linguïsta eslava e especialista deu rus e de l’ucraïnian, Natàlia Shevchenko hascoc un devís sus l’istòria de la lenga de Taràs Shevchenko, lo poèta màger ucraïnian que, per azard, es un omonime
la mestressa de conferéncia, linguïsta eslava e especialista deu rus e de l’ucraïnian, Natàlia Shevchenko hascoc un devís sus l’istòria de la lenga de Taràs Shevchenko, lo poèta màger ucraïnian que, per azard, es un omonime
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions

Au parat deu “Forom de las Lengas deu Monde” que’s debanèc ongan lo dimenge 28 de mai sus la Plaça deu Capitòli a Tolosa, la mestressa de conferéncia, linguïsta eslava e especialista deu rus e de l’ucraïnian, Natàlia Shevchenko hascoc un devís sus l’istòria de la lenga de Taràs Shevchenko, lo poèta màger ucraïnian que, per azard, es un omonime.

En tres parts, expliquèc l’origina de la lenga e sustot deus rapòrts complicats dens l’istòria dambe lo gran vesin rus, rapòrts ligats a situacions politicas fòrça cambiadissas e sovent tragicas.

A maugrat de mons dètz viatges acerà e de mon gran interés per l’istòria deu país e per sa lenga, n’aprengoi encara mès, mercés a la qualitat d’aquesta conferéncia de haut nivèu e de la bona elocucion de la conferencièra, qu’apassionèc lo numerós public present.

Solide es tot çò que pertòca los sègles XX-au e XXI-èr que’ns interèssa mès. E atau aprengoi que, au moment charnièra de la Revolucion bolshevica, las politicas de las lengas de l’Union sovietica cambièc. Lénin èra meslèu favorable a las culturas que compausavan l’union e plan dispausat au desvolopament de loras lengas. Es atau que sus las armas de l’URSS podètz trobar la devisa “Trabalhaires de totis paises, unissètz-vos” en un quinzenat de lengas.

La capvirada se hascoc dambe l’arrivada d’Estàlin au poder. Lavetz qu’aqueste èra georgian (coma Napoleon èra còrse, Franco galician, Hitler austriac …), seguiscoc una politica nacionalista pro-russa e los problèmas deus pòbles tornèn començar.

S’i avoc una repression que podèm qualificar de “classica” contra l’ucrainian, un pauc com coneishèm en França, las autoritats de l’URSS empleguèn un biaish pro originau contra la lenga ucrainiana.

An tot simplament tornat escríver los diccionaris. Generalament, per un mot, se tròban unas traduccions, classificadas deu mès emplegat au mès rare. An tirat lo purmèr mot, per lo botar a la fin o lo hèr tot simplament desaparéisher. An privilegiat la revirada que semblava mès au rus per hèr créser que l’ucraïnian èra pas qu’una varianta de la “grana lenga nacionala”.

Es atau que generacions d’Ucraïnians que volèvan retrobar lor lenga que parlavan los grans (aquò vos bremba benlèu quicòm) an après una fòrma edulcorada, traficada e drin artificiala. Natàlia Shevchenko condèc que, quan ausiscoc peu purmèr còp una emission de ràdio d’emigrats deu Canada que parlavan la lenga “abans transformacion”, estoc fòrça suspresa de sentir la diferéncia.

Aqueste periòde, que poderem aperar lo “Holodomor lingüistic”, es pas tròp coneishut deu public e totun se l’ameritaré. Mercés a Dauna Shevchenko de n’informar lo monde.

Aquò nos assabenta tanben que los enemics de las lengas an una imaginacion sense de limit ….

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
4.

Per anar dins lo sens de Gerard Cairon, al subjècte d'unes eventuals "francismes", butant unes fantasistas a s'aluenhar de l'occitan per se sarrar sempre mai d'un volapuc plus localista possible que degun non a jamai parlat, nos cal tanben descolonizar nosautres-meteisses, nos desalienar. Se l'usatge linguïstic dels minorizats revèrta de còps l'usatge dels dominants, es tanben per amor que l'usatge dels dominants revèrta l'usatge de sos dominats. Los franceses parlan de "limonada", pas jamai de "citronée" ! Parlan encara un pauc d'amor, mas pas jamai d'amœur… Son eles que nos semblan ! Sèm, eles e nosautres, galloromanics : res de susprenent a aiçò !

  • 3
  • 0
artur quintana La Coconyera (Aragon)
3.

En Alemanha l'alemand es majoritari, e en Austria tanben. Adolf Hitler era de lenga alemanda. En question de lenga non se pot dir que Adolf Hitler era coma Francisco Franco.

  • 1
  • 0
Joan-Pèire Soulié
2.

Efectivament gràcias a sa perfiècha coneissença del dossièr e son engenh per o comunicar , Dòna Shevchenko capitèt plan a nos far comprene la situacion sociolingüistica e sos enjòcs politics.
Pr’aquò èra pas de bon far tant son estadas nombrosas las estrategias d’alienacion lingüistica emplegadas dins aqueste país.
Aquí un papièr ja un pauc vièlh d’aquesta autora : https://www.cairn.info/revue-cahiers-sens-public-2014-1-page-203.htm

  • 2
  • 0
Gerard Cairon Florentin d'Albigés
1.

Fòrt interessant ! Mercé...
Enfin ...dins Jornalet..! de remarcas interessantas per ajudar a la reflexion sus la lenga que volèm, sus las enganas ont nos cal far mèfi de tombar pas...pensi als darrièrs articles de Joan Tomàs o de Jusèp Loís Sans Socasau...
.Nos far perpensar enfin ! ..a quina lenga volèm parlar, del tant que si podèm ..dins nòstra vida dels cada-jorns...e non pas ( coma o ditz J.Tomàs..citant.., cresi,.. Anatòle ) nos acontentar d'espepissar un cadabre...
Per tornar a l'article...lo parallèl entre lo sòrt de l'ucraïnian e de l'occitan, jà conegut, es fòrt plan mes endavant.
Favorisar una causida lexicala ( o sintaxica), jamai es pas neutra...
Far passar primièr lo vocable mai emplegat.....se revèrta lo de la lenga dominanta, va pas agradar a d 'unes....que lo van qualificar de francisme ( emai se l'es pas ). Van sovent, per iperoccitanisme ridicul..aimar mai un vocable desconegut de quasi totes los locutors ( ex : botgeta.., n'i a maites...) sovent per compensar lor flaquesa sintaxica o la difilcutat de l'usatge dels temps del passat...entre autres....
Mas favorisar los vocables iperlocalisats es tanben un biais de dire...." vesètz ben, parlam pas la mèma lenga " Se fa al País Valencia, es a se teorisar pel serbò- croat, se trapa tanben en Occitània....
Aquò dich, es vertat que l' occitan qu'ausissèm ara es tròp sovent parasitat pel francés, tant dins lo vocabulari, la sintaxi, la fonologia....e veire çò que se pòt acceptar , e çò que non...es pas simple e s'amerita la reflexion de totes...

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article