Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Coma a casa a 650 quilomètres mès a l’èst

| Occitamo
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions

Vaquí que jo, un occitanista (l’amic Cedric diseré un “tanista”), un occitanofòn, un occitanofil, un occitanolatra, com volètz, soi anat i a pas guaire dens las Valadas occitanas d’Itàlia, lo país deu Dalfin eth medish.

Èra per participar a un festenau musicau que’s sona “Occit’amo” e justament lo Sergio deu Dalfin i èra a jogar tanben. Un personatge fòrça corau e plen de vam, coma m’ac imaginavi.

Cau díser que, per un gascon tolzan, lo lòc es un pauc mitic, coma la Vath d’Aran, mes la distància balha per nosautes mès encara de magia. Una mena de Tèrra Prometuda lingüistica.

Purmèr çò que’s remarca en arribar es la beutat deus lòcs. Me diseratz que la montanha es totjorn bèra, es vertat, mes los ostaus de peira e de husta, tradicionaus e plan entretenguts, hèn de las vaths una carta postala autentica.

Puèi çò de plan veseder es lo hèit que l’occitanitat es plan presenta naturalament, estosse pas que dens la toponimia. Sèm passat per un vilatge nomenat Sempeyr, qu’en França s’aperaré “Saint Pierre” dempuèi longtemps, e deu quau los rasics occitans son pas de demostrar.

La crotz es mès presenta que non pas en çò nòste, lo nom “occitan” es plan utilizat, quitament s’a daubuns romegaires la marca “Occitan, Il gin italiano” agradaré pas brica per son costat comerciau, e pòdi pas díser qu’aurén complètament tòrt.

Au nivèu de l’usatge de la lenga, èi pas vertadièrament vist una diferéncia dambe çò que’s debana en çò nòste. Meslèu un ahar d’amoroses de l’occitan que non pas una preséncia importanta.

Es au nivèu culturau qu’èi sentit una unitat (o una volontat d’unitat) de la part deus afogats. Una professora locala ensenhava danças gasconas e estoi susprés peu nombre de personas que dançavan los sauts bearneses, e mes que lo 7 sauts plan coneguts. Quan ne coneishetz la dificultat...

Estoi tanben amusat per la tenguda deus dançaires tradicionaus,un còdi vestimentari entra los folkoses de’n çò nòste e amators de trekking en montanha...

Mes véser monde d’acerà dançar lo congo me hascoc me sentir coma a casa a 650 quilomètres mès a l’èst.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article