CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Dimars, 16 de febrièr de 2016, 03h00 Politica,Internacional

La lei fondacionala: coma se farà la succession entre l’estat espanhòl e l’estat catalan

La reglamentacion mai decisiva per l’accès a l’independéncia deu estipular la succession de las institucions, dels ordenaments e dels contractes entre l’estat espanhòl e l’estat catalan


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


Quand lo president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont, ditz qu’aquesta legislatura de dètz e uèch meses [lo relambi maximal per realizar l’independéncia, NDLR] deu èsser pòstautonomica e preïndependéncia, vòl dire que la causa mai importanta que cal far es d’elaborar la lei de transicion juridica. Dich d’una autra manièra: i pòt pas aver d’accès ordenat a l’independéncia sens aquela lei, que ja l’avián anonciada los rapòrts del Conselh Assessor per la Transicion Nacionala (CATN) e qu’Amassa per l’Òc (Junts pel Sí) l’incluguèt dins son fuèlh de rota del programa electoral. De fach, lo nòu conselhièr de la justícia, Carles Mundó, a dich recentament qu’aquò es la lei mai importanta que son govèrn deu preparar. Amb lo nom de “transicion juridica”, la lei sembla pauc de causa. En coneissent ben son importància fondamentala, Carles Viver i Pi-Sunyer prepausava de la nomenar “Lei fondacionala e de succession dels estats”.
 
E es vertat que se tracta de la lei que deu permetre la creacion d’una nòva legalitat derivada del mandat democratic e qu’evitarà que se produga un voide legal dins l’accès a l’independéncia. Se la declaracion d’inici del procès, que lo Parlament de Catalonha l’aprovèt lo 9 de novembre, parlava de las leis del procès constituent, de la seguretat sociala e del tresaur public, desenant la lei de transicion juridica es la que determinarà lo succès o la revirada de la legislatura actuala. Permetrà de garentir la completesa de l’ordenament juridic e de fondamentar lo drech en vigor en Catalonha dins l’encastre institucional nòu, derivat de la creacion de l’estat independent. Resseguiscam çò qu’aquela lei deu inclure e quand es previst que s’apròve.
 
 
Contengut

La lei de transicion o “fondacionala” deu regular de manièra provisòria los elements estructurals del novèl estat e las clausas generalas per garentir, tre lo primièr moment, la completesa de l’ordenament juridic del novèl estat e la continuitat amb la succession ordenada de las administracions. Regularà los elements basics coma lo territòri, la nacionalitat, lo ciutadanatge, lo regim de las lengas e las institucions de govèrn e, e mai, declararà la continuitat, levat excepcions, de l’aplicacion del drech autonomic catalan, del drech espanhòl, del drech de l’UE e del drech internacional.
 
La lei tanben preveirà la continuitat —mejançant subrogacion— dels contractes de l’estat e de la Generalitat e la possibilitat que los foncionaris e lo personal professional que prèsten lors servicis a l’administracion de l’estat en Catalonha se pòscan integrar a l’administracion del novèl estat.
 

Succession dels ordenaments — La lei probable serà pas fòrça densa ni estenduda. Lo CATN, que la nomenava “lei constitucionala provisòria”, arribèt de suggerir una possibla redaccion en relacion amb la question de la succession dels ordenaments:
 
“Las nòrmas juridicas estatalas e autonomicas, en vigor en Catalonha lo jorn anterior a la proclamacion de l’independéncia, restaràn en vigor e aplicablas fins a lor modificacion o derogacion per de nòrmas aprovadas pels organs del novèl estat dins tot çò que s’opause a las disposicions de la presenta lei constitucionala provisòria. Las referéncias que se i fa a las autoritats o als organs de l’estat espanhòl, las cal entendre coma fachas a las autoritats o organs catalans omològs.”
 
Lo Conselh presidit per Viver i Pi-Sunyer o argumentava ansin:
 
“Se tractariá, en definitiva, d’una regulacion minimala en matèria de succession dels ordenaments mas que garentiriá amb clartat e seguretat juridica, dins l’encastre de la lei constitucionala provisòria, la vigor de las nòrmas de divèrsas originas e los mecanismes de lor modificacion e derogacion. Lo contengut d’aquela disposicion exclutz pas que la meteissa lei constitucionala provisòria pòsca incorporar tanben de mençons exprèssas a certanas vigéncias, derogacions o adaptacions normativas dins de matèrias especialament sensiblas.”
 
Succession de las administracions — Aquela seccion de la lei se deu a la volontat de complir lo principi de continuitat dels servicis publics. Los ciutadans del novèl estat devon aver de garentida la continuitat dels servicis prestats per l’estat espanhòl e per l’administracion publica generala, al moment de l’independéncia. La lei deu dire que las institucions del novèl estat catalan assumiràn dirèctament las foncions que las leis en vigor atribuisson a certanas institucions de l’estat espanhòl, o senon aquelas s’atrobaràn suprimidas sens mai. Ansin, l’administracion periferica de l’estat o las sosdelegacions del govèrn en Catalonha desapareisseràn perque cessaràn d’aver de sens.
 
Per certans organs qu’an pas de sèti en Catalonha, caldrà adoptar qualque disposicion normativa especifica. En aquel sens, en Catalonha i a pas lo Tribunal Constitucional, ni lo Tribunal Suprèm, ni lo Conselh General del Poder Judiciari, ni lo Conselh d’Estat, ni lo Conselh Economic e Social, ni la Banca d’Espanha, ni las Comissions Nacionalas del Mercat de las Valors o dels Mercats e de la Competéncia, amb lors foncions reguladoiras, entre tantas institucions; mas si qu’existisson en Catalonha lo Tribunal Superior de Justícia, lo Conselh de las Garentidas Estatutàrias, lo Sindic dels Grèuges, la Sindicatura dels Comptes, lo Conselh de l’Audiovisual de Catalonha, la Comission Juridica Assessora, l’Agéncia Tributària de Catalonha, l’Autoritat Catalana de Proteccion de las Donadas o l’Autoritat Catalana de la Competéncia, entretant. En totes aqueles cases, las institucions del novèl estat independent deuràn regular quins organismes existents en Catalonha poiràn remplaçar lors corresponents de l’estat espanhòl dins lors foncions reguladoiras, fiscalizadoiras e sancionadoiras, es a dire, dins l’aplicacion del drech d’origina estatala en vigor en Catalonha.
 
Los foncionaris de l’estat — Lo transferiment d’una administracion simplament autonòma a l’administracion pròpria d’un estat sobeiran obliga de regular amb la lei de transicion qualques questions transcendentas en relacion amb los trabalhadors publics. Per exemple, caldrà atendre los besonhs de comptar amb de personal novèl per exercir las foncions estatalas novèlas e resòlver, aital, la situacion de las personas que prèstan de servicis a l’estat en territòri catalan.
 
Las nòvas responsabilitats estatalas de la Catalonha independenta exigiràn un refortiment dels requeriments de personal novèl. Una partida importanta d’aqueles requeriments, es logic que siá cobèrta amb lo personal (foncionaris, interims, professionals, eventuals) que ja prestava de servicis en Catalonha per l’administracion estatala —aperaquí 30 000 personas—, e que passarián a s’integrar a l’administracion catalana. Aquela question se deu trobar prevista e regulada per aquela lei de transicion juridica.
 
Succession dels contractes —  La succession entre l’administracion de l’estat predecessor (l’espanhòl) e l’administracion de l’estat successor (lo catalan) ten una complicacion especiala dins lo cas dels contractes formalizats per la primièra per lo compliment de lors foncions: es l’aparicion en scèna d’un subjècte tèrç, d’una persona fisica o juridica, que li dison l’adjudicatari. L’adjudicatari, en vertut d’un negòci juridic bilateral celebrat amb l’administracion espanhòla, a contractat certanas obligacions, mas tanben es titular de certans dreches e, de manièra principala, del drech de recebre un prètz en escambi de las prestacions qu’ofrís a l’administracion, que siá de manièra dirècta, a travèrs del pagament de part d’aquesta, o que siá a travèrs de la percepcion de tarifas satisfachas pels particulars.
 
Segon los rapòrts del CATN, la legislacion internacionala en aquela matèria precisa que, se se dispausa pas autrament e se se prevei pas las mesuras adeqüatas, “la presa en carga de las foncions estatalas de part d’una autra administracion poiriá determinar la nullitat subrevenguda dels contractes celebrats o determinar lor extincion o resolucion, çò que generariá l’obligacion d’indemnizar los damatges e prejudicis sofèrts pels adjudicataris afectats e poiriá afectar de manièra fòrça negativa lo principi de continuitat dels servicis publics”. Ça que la, lo novèl estat catalan independent poirà evitar totes aqueles possibles efièches negatius de la succession de las relacions contractualas amb lo sistèma de subrogacion automatica dins los dreches e devers de l’administracion de l’estat. Aquò implicariá tanben de reconéisser “lo drech dels adjudicataris de participar a la negociacion de las condicions concretas d’aquela subrogacion e a l’adopcion de las clausas d’adaptacion corresponentas, e mai al drech d’èsser indemnizats pels prejudicis qu’aquò lor pòsca portar, tant que se pòscan acreditar en acòrdi amb los paches o engatjaments preses en carga.”

 
Calendièr

La lei de transicion se deu escriure durant lo periòde que dure la legislatura actuala. Deu èsser preparada, negociada e culminada just abans de far la proclamacion o declaracion d’independéncia que desbocarà vèrs la convocacion d’eleccions constituentas. La lei se deu aprovar just abans la dissolucion del Parlament. Es la lei que marca lo cambiament de leiautat juridica e que deu donar de vigor legala a la culminacion del procès amb las eleccions constituentas e lo referendum constitucional posterior. Per tant, lo calendièr d’aprobacion de la lei de transicion es liat intimament al calendièr de la legislatura. Probable, cal que siá la darrièra lei aprovada abans la dissolucion de la cambra.
 
 
 
 
Pere Cardús Cardellach
Article publicat en catalan sus Vilaweb
 
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

20 de febrièr 10.33h

Llarg molt llarg, però aixo rutlla,i a espanya s'esbarallen, anem bé, m'imagino una Catalunya Lliure i és preciós. i encara mès una Occitània lliure, i totes les nacions del món lliures, perquè no?
Bé, m'entres: Visca Catalunya...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 00.12h

Páur de ne parlar, e de rompre atal l'encantament… Per un còp, me cali.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 19
  • sol Aush 19
  • sol Bordèu 19
  • sol Briançon 12
  • sol Caors 18
  • sol Carcassona 21
  • sol Clarmont-Ferrand 16
  • sol Confolent 15
  • sol Gap 10
  • sol La Canau 19
  • sol La Gàrdia 16
  • sol Limòtges 17
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 14
  • sol Lo Puèi de Velai 15
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 20
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 17
  • sol Nimes 17
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 17
  • sol Rodés 20
  • sol Tolon 19
  • sol Tolosa 20
  • sol Valença 15

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Tota la còla. © Laurenç Revèst

    Remembres de Vaquí, emission en la Vau Clusa, novembre de 2005

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • La Primada de Montsegur 2013. © Bruno Sapena

    La Primada de Montsegur 2013

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Presèpi dins la capèla Santa Catarina dau Canet (Vencenc). © Paulon Negrin

    Concors de Nadal de Jornalet: Cossí se passan las Calendas en cò vòstre?

  • Carnaval Gascon a l'Isla de Baish 2013. © Yves Sénécal

    Carnaval Gascon 2013 a L'Isla de Baish (Savés)

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Anhès Rossinhòla

    Vista d'A Torbia, de Mónego e dal mont Agel despí Lai Barrai (comuna de Pelha, Gavotina marítima)

  • Bordèu, bèla occitana de Gasconha. © Franc Bardòu

    Bordèu, bèla occitana de Gasconha

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)