Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Entrevista dambe l’umorista Clamenç

Entrevista dambe l’umorista Clamenç
Entrevista dambe l’umorista Clamenç
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions

Au parat de l’espectacle que hascoc a l’Ostau d’Occitania de Tolosa peu hestenau "Occitania", avom l’escansença d’encontrar l’umorista Clamenç. Avom un escambi deus rics e le podom demandar tot çò que’ns intrigava, deu quau vaquí pas qu’un extrèit:

 

1) Parla-nos de ton amor per la lenga e ton experiéncia coma occitanofòne.

 

M’aimèron en occitan abans qu’espeliguèssi a la vida. Lo papà coma la mamà emplegavan l’occitan a l’ostal, tota la familha parlava, e dins lo vilatge tanben. Coma disi plan sovent “Ai aprés l’occitan abans nòu meses” Soi pas devengut occitanofòne, l’èri abans de nàisser. Dempuèi qu’ai buf de vida, l’occitan es ma lenga. Foguèt per ieu la lenga de l’enfança, de la vida vidanta. Aprenguèri l’environa tras ela. Descobriguèri lo trabalh de la tèrra tras ela. Partejèri la vida sociala amb ela. Faguèri joinessa amb ela. Es l’agach occitan que m’a bastit. Quora arribèri sus Tèrra tombèri dins l’ola occitana coma d’autres tomban dins l’ola catalana, l’ola bambarà, l’ola angikana...

 

2) Cossí se passèc qu’un jorn as agut enveja de pujar sus l’empont per parlar au monde? Cossí lo Clamenç es nascut?

 

Quora foguèri nomenat conselhièr pedagogic d’occitan per Losèra, amb d’amigas e amics ensenhaires, farguèrem lo teatre de l’Esclairòl a Mende. E montèrem mai que mai de pèças de Max Roqueta: lo glossari, lo miralhet,.. E plan sovent aguèrem lo plaser d’aculhir Max Roqueta a la primièra. Quora prenguèri la retirada enveja aguèri de far present, de partejar l’occitan amb lo public occitanofòna. Primièr me diguèri que coma nom d’empont prendriái mon nom d’ostal revirat a l’occitan. Aquí per Clamenç. Tot aquò èra plan polit mas que dire sus l’empont? Ieu que passèri ma vida a ensenhar que l’occitan èra una lenga e que podiá parlar de tot, me pensèri que lo moment èra vengut per ieu de o afortit d’un autre biais. Es per aquò que trabalhi sus l’actualitat e dins totes los domènis: politic, economic, social, esportiu, environamental,... Sabi ben que les representacions qu’a lo public de l’umor occitan son sovent pas aquelas. S’espèra a çò que l’òm li conti d’istòrias d’un còp èra, tiradas de jos la cencha, de petanca, de pastís, de filhas e de solelh,... Trabalhi un pauc al evèrs. La suspresa passada, l’espectacle lançat, lo public oblida la lenga, cabussa dins lo contengut, se congosta, risoleja d’aqueles esquèchs ligats a la vida vidanta.

 

3) Dens tos esquetches, parlas de l’actualitat e de çò que’s se debana peu monde. L’art es mauaisit, sutot uei lo dia, cossí fas per “te limitar” (o pas), menajar la provocacion e lo consensus dabans la varietat deu public que pòdes encontrar?

 

L’actualitat es talamai rica qu’es malaisit de far una causida al mitan de tot aquel tresfolhadís. Escrivi de molons d’esquèchs e n’escampi tant que n’escrivi. Benlèu la dralha que me mena es aquela del sens bon occitan, païsan diriái... dralha que seguissi dins totes los domènis: esportiu, politic, economic, cultural... Sovent, aprèp l’espectacle, lo monde que me venon veire dison: m’avètz fach rire e soscar, m’avètz dobèrt una fenèstra... Quora fasèm de provocacion gròssa aicesta passa mercé al rire e a l’umanisme que la sosten. Aquò dich, podèm pas plaire a totes los publics. Sèm pas aquí per esperar un consensus. Coma nos trufam de nosautres podèm nos trufar dels autres. E puèi lo monde vira talamai piòt qu’es aisit de trapar de necitges dins totes los domènis. Los cambiar en “espets de rire” es quicòm mai ! Aquí tot lo trabalh de l’umorista occitan Clamenç, dirai!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article