Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Un assessor en lengua tara educacion aranesa

Era conselhèra d’Educacion Anna Simó eth passat 17 de noveme visitèc era Val d’Aran e anoncièc era dotacion d’ua plaça d’assessor LIC entà ajudar as escòles araneses en aprenentatge der occitan
Era conselhèra d’Educacion Anna Simó eth passat 17 de noveme visitèc era Val d’Aran e anoncièc era dotacion d’ua plaça d’assessor LIC entà ajudar as escòles araneses en aprenentatge der occitan | Conselh Generau d'Aran
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Era escòla dera Val d’Aran ei un lòc de referéncia ena conservacion e promocion der occitan. Ei er endret de major transmission dera lengua pròpia d’Aran.

Ua des milhores deth Departament d’Educacion dera Generalitat entà resòler eth preocupant estat deth coneishement deth catalan, en Catalonha, des alumnes, a estat era creacion d’assessors de lengua e coesion sociau, coneishuts coma LIC. Er assessor LIC a de dar aconselhament en lengua ath professorat, as alumnes, as famílies e ar entorn en relacion damb era lengua, era interculturalitat e era coesion sociau, ena primària, secundària e educacion d’adults.

Era conselhèra d’Educacion Anna Simó eth passat 17 de noveme visitèc era Val d’Aran e anoncièc era dotacion d’ua plaça d’assessor LIC entà ajudar as escòles araneses en aprenentatge der occitan.

De faena non li’n faltarà! Era persona qu’ocuparà era plaça (ja ei seleccionada) a de collaborar ena sensibilizacion, consolidacion e emplec der occitan.

Era conselhèra Simó coneish ben era situacion der occitan. En 2010 collaborèc ena realizacion dera Lei der occitan, aranés en Aran. Era sua participacion siguec puntuau, testimoniau... expliquem-ac: Era Lei der occitan se comencèc a trabalhar, ena Secretaria de Politica Lingüistica, a començaments der an 2008; eth 22 de deseme de 2009 eth Govèrn dera Generalitat aprovèc er auantprojècte dera qu’alavetz se diguie “Lei der Aranés” e la portèc entath Parlament de Catalonha entà iniciar-ne eth tramit.

Vengueren mesi d’un gran trabalh en Parlament, amassades constantes, emmenes, opinions, correccions deth document… Era legislatura acabaue en juriòl de 2010 e eth 30 de junh, i auie Plen e acòrd majoritari sus eth document; auie de votar-se era Lei. Ja ère tot prèst, era orden deth dia elaborada, es discorsi des politics preparats, es invitacions entà assistir ara session... e alavetz eth Partit Popular hec eth darrèr moviment, presentèc un recors en Conselh de Garanties Estatutàries. Era resolucion deth recors non arribarie a temps d’entrar en darrèr plen dera legislatura, e era lei s’aurie arturat. Entara següenta legislatura tot tornarie a començar. Non i aurie Lei.

Un hèt sauvèc era Lei: eth Papa Beneset XVI auie decidit de visitar Barcelona en noveme. Entà evitar coincidir eth procès electorau damb era visita deth papa, s’alonguèc era legislatura e açò permetec qu’eth 22 de seteme se convoquèsse un aute Plen, en quau s’aprovèc era Lei.

Isaias Taboas, secretari generau de Presidéncia deth President Montilla e òme damb molt de poder ena estructura dera Generalitat se metec en contacte damb Anna Simó, alavetz Deputada en Parlament: “se non se corregís ua darrèra causa dera lei, es deputats deth partit socialista, non votaràn a favor; era administracion municipau catalana, enlà dera Val d’Aran, non a d’auer obligacions damb era lengua occitana”. Volie reduïr eth dimensionat dera Lei. Era intervencion de Taboas siguec mau considerada, ua intromission, un atac ara separacion de poders, però auie eth podèr d’arturar era aprobacion. Anna Simó artenhec a reordenar es causes e a qu’era lei seguisse endeuant.

Es protagonismes ena Lei der occitan sigueren molti e diuèrsi, e calerà parlar-ne de toti. Moltes persones sigueren decisives, era participacion ena elaboracion dera Lei siguec molt grana e per açò podem díder qu’era Lei ei ua expression dera volontat populara. Aué sonque rebrembam qu’era conselhèra qu’anoncie era creacion dera plaça LIC entara Val d’Aran, ja hè quauqui ans que coneish era politica der occitan e ei conscienta deth papèr director e de lideratge dera Generalitat ena preséncia der occitan ena educacion.

Era província de Lhèida a mès de 75 000 alumnes en edat escolara d’infantil, primària e secondària. Entà atier es besonhs d’assessorament LIC, entath catalan, a tres professionaus. Era Val d’Aran a mens de 1500 alumnes en aguesti cicles educatius. Ua simpla règla de tres mos indique que damb quauqua oreta d’assessorament LIC auríem un servici equilibrat damb era rèsta d’escòles catalanes; e en un procés de discriminacion positiva un professionau a temps complèt mostrarà, un viatge mès, aquera actitud de proteccion lingüistica especiau qu’er occitan recep en Catalonha.

Era plaça LIC ei un important auanç ena defensa der aprenentatge der occitan, però non podem deishar de lamentar que molti ciutadans que volerien hèr corsi d’aprenentatge der occitan non ac pòden hèr, pr’amor qu’es corsi s’an quedat sense places e non se’n daurissen mès. Ei ua contradiccion dera politica eth milhorar era qualitat en primària e secondaria, nomenar assessors LIC, dar facilitats as mainatges e privar as adults, e especiaument as professors d’apréner era lengua. Semble èster que molti adults (e professors) que s’an volut matricular en nivèu D (ara tanben se’n ditz C1), deth Conselh Generau d’Aran, non ac an podut hèr per falta de places. Açò a repercussions negatives ena consolidacion dera lengua.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article