Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Un an de Cimalhs. Gràcies!

Un an de Cimalhs. Gràcies!
Un an de Cimalhs. Gràcies! | Irina_kukuts
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Hè un an, eth 5 de hereuèr de 2023 inauguràuem aguesta seccion damb un article que rebremabue que La Mañana auie estat en 1985, hè 39 ans, eth prumèr diari catalan en incorporar ua seccion fixa en occitan. Tot just s’auien aprovat es Normes Ortografiques. Ara seccion setmanau li’n diguí “En cimalh dera lengua nòsta” e expliquè eth sentit d’aguest títol. Pendent aguest an damb aqueres persones damb es qu’auem parlat d’aguest article, mos i auem referit coma “eth Cimalh”. Aué hè un an de Cimalhs, era aventura de parlar un dia per setmana dera lengua occitana de Catalonha. Se’n parlam ajudaram a hèr-la conéisher, sensibilizaram, possaram era sua conservacion… e en camin d’aguesta reflexion mos trobèrem a Francesc Guillaument, Director de La Mañana, que mos auferie era possibilitat d’ua plana sancera per setmana… e ja a passat un an!

Aguest article se publique toti es dimenges en La Mañana, e tanben enes hilats sociaus d’aguest diari. Es deluns l’envii a soscriptors (ei gratuït); n’i a mès de dus cents. Eth madeish deluns l’envii a Viure als Pirineus, que n’e hè ua importanta difusion digital, enes hilats sociaus. Eth dimèrcles de cada setmana Jornalet, diari en occitan, damb mès de mil lectors le met ena sua seccion d’opinion. E ath delà, bèra recopilacion de notícies de lengua, coma Infomigjorn, l’includís ena sua selección. Pensi qu’a ua bona difusion e es lectors cada setmana me hèn bèth comentari deth contengut. Un article d’opinion a sentit se cree debat, se promò opinion, s’ajude intellectuaument... Se non, tà qué?

Francesc Fernández m’escriuec a propòsit der article en que manifestaua era manca de corsi de lengua adreçats as professionaus dera sanitat: “Me’n brembi que quan comencèrem era aventura d’Aran Salut ua des prumères actuacions que hérem, siguec programar un cors d’aranés que se hège en despach dera direccion der alavetz SAS, a on èren convocats toti es coordinadors des airaus assistenciaus que non auien coma lengua pròpia er aranés. Es amassades durèren un temps, dilhèu perque se hègen en despach de direccion o dilhèu pr’amor que sonque ère ua mania deth director, que ja passarie”.

Jacme Taupiac m’escriu tot soent; sus er article de Bernat Sarrieu diguie: “Quand èri joen occitanista, èri estat embucat de mesprètz d’aqueth «occitanista» [Bernat Sarrieu] auant l’ora. Plan mercés de le hèr conéguer objectiuament.” Pilar Caparròs m’escrieuc a propòsit der article sus eth nòm des persones: “Quan neishec eth mèn hilh, Guilhèm… ja mos trapèrem damb aguest problèma. Tot e èster er aranés lengua oficiau, en Registre de Sant Pere de Ribes mos dideren qu’aguest nòm non existie e que non podíem inscríuer eth mainatge d’aquera manèra. Se volíem eth nòm de Guilhèm auie d’èster Guillem, en catalan. Eth mèn òme se pelegèc damb eth foncionari e li rebrembèc era oficialitat dera lengua, en tot suggerir-le de liéger-se era lei. Londeman i tornèc e, alavetz, òc que podérem inscríuer a Guilhèm coma Guilhèm.” Marc Piera a propòsit der article sus era occitanitat de Reus complète damb “Ahigi tara tua informacion ua donada: en Rèus i a ua Regidoria de Política Lingüística des de hè un pialèr d’ans, era mès activa deth país... Dilhèu se poderie profitar aguest ens tà organizar activitats de promocion der occitan.” Mariona Miret sus er article deth barometre der occitan: “Balha d’esperança e relativisme dins la tròp soventa «desesperacion» dels sociolingüistas, qu’es contagiosa. E d’esperança, n’avem besonh!” Jusèp Amiell que complète er articles sus era glèisa: “Era costuma de despartir un pan en acabar era Missa se hège toti es dimenges. Pensi qu’ua des darrères parròquies que se hec, siguec en Aubèrt, enes prumeries deth S. XX”.

E tanben opinions que me contrarien coma era d’Imma Caubet: “Me vas a perméter que meta un sinhau eth dit ena lhaga. Hè uns ans quan te comentè que poiriem editar un conde en aranés e me diguís qu’eth papèr s’auie acabat, que guanhaue lo digitau... E dempús d’auer bantat as pantalhes ara mos planhem. Es mainatges non liegen e non i a cap aficion per liéger.”  O era de Montse Cendra e Joan Ramon González que contrarien er argument d’escríuer “Lhèida” enes indicatius laguens dera Val d’Aran e pensen que calerie mantier er original per tot: “cau escríuer Lleida e Vielha pertot”.

E m’an escrit Lluís Moron indicant qu’a de rebrembar as restaurants qu’es cartes pòden èster en aranés, o eth de Conxa Planes entà manifestar que massa soent pensam coma derrotats, coma escapçats, o eth de Antòni Peremartí entà manifestar que i a massa lengua espanhòla ena vida sociau, o eth d’Efren Beltran entà rebrembar que i a articles en occitan en d’auti mieis o Jèp de Montoya completant es mèns arguments, e molti entà criticar es actituds des politics aranesi que desbremben er emplec dera lengua, e fòrça d’auti entà reforçar er argument e entà agraïr er article.

A toti eri fòrça gràcies. Eth prèmi de recéber es comentaris, justifique er esfòrç setmanau de hèr er article. Gràcies!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article