Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo procès de l’independéncia de Catalonha, tresen ensag

| Stasiu Tomczak

Dempuèi que perdèt sas libertats, l’11 de setembre de 1714, Catalonha es a ensajar per lo tresen còp de venir una republica independenta.


La primièra proclamacion de la Republica Catalana se produguèt lo 17 de genièr de 1641. Aquela independéncia durèt 11 ans, e puèi Loís XIV incorporèt lo país al Reialme de França. Catalonha tornèt èsser somesa al Reialme d’Espanha en 1652, mas lo nòrd del país passèt definitivament jos la sobeiranetat francesa en 1659 amb lo Tractat dels Pirenèus.
 
Catalonha se proclamèt per lo segond còp republica independenta lo 14 d’abril de 1931, après qu’Esquèrra Republicana de Catalonha (ÈRC), ganhèsse las eleccions municipalas. Aquela proclamacion preocupèt lo govèrn provisòri de la Republica Espanhòla, que tanben veniá de se proclamar en seguida de la fugida del rei. Après de negociacions longas, s’acordèron que lo país catalan seriá una autonomia dins la Republica espanhòla. Per aquel nòu govèrn autonòm se causiguèt lo nom d’una institucion medievala: la Generalitat.
 
Aquel govèrn autonòm de la Generalitat de Catalonha foguèt abolit en 1939 per la dictatura del general Francisco Franco, que practiquèt una politica de fòrta repression e de somission de Catalonha e dels catalans.
 
 
L’actual procès d’independéncia de Catalonha e Aran
 
Lo dictator moriguèt en 1975 e li succediguèt lo rei Joan Carles Ir, que lo quite Franco l’aviá nomenat. Pasmens, comencèt un periòde d’una cèrta dobertura democratica del Reialme d’Espanha. En 1979 s’aprovèt, e se votèt en Catalonha, un Estatut d’autonomia e en 1980 i aguèt d’eleccions al Parlament de Catalonha e se restaurèt lo govèrn de la Generalitat.
 
Mas, al delà de las dichas “nacionalitats istoricas”, es a dire Catalonha, lo Bascoat, Galícia e Andalosia, l’estat espanhòl decidiguèt de donar d’estatuts d’autonomia a totas las regions. Es la politica coneguda coma “café para todos” (de cafè per totes). Aital l’autogovèrn de Catalonha demorèt al meteis nivèl que lo de las autras dichas “comunauts autonòmas”. En mai d’aquò, lo sistèma de “solidaritat” de cèrtas comunautats autonòmas amb d’autras a provocat un deficit budgetari en Catalonha qu’es vengut insuportable. Segon de donadas de l’executiu catalan, la manca de ganhar entre los impòstes prelevats en Catalonha e çò que l’estat li torna s’elèva a 16 miliards d’èuros, çò es l’8% de son PIB. Es un problèma qu’existís pas al Bascoat e en Navarra que collèctan e gerisson lors pròpris impòstes.
 
En setembre de 2005, lo Parlament de Catalonha aprovèt un nòu tèxt per l’Estatut d’autonomia, amb lo vòte favorable del 91,85% de sos deputats. Mas las Corts generalas de l’estat espanhòl introduguèron de modificacions fòrça importantas en tot minimalizar lo tèxt.
 
Aquel Estatut, “ben rabotat” coma diguèt un dirigent del Partit Socialista (PSÒE), foguèt votat en Catalonha e mes en practica. Mas lo Partit Popular (PP) s’apelèt al Tribunal Constitucional espanhòl en presentant sièis recorses contra.
 
En Catalonha, lo desir de venir un estat independent creissiá de mai en mai, e pendent los ans 2009 e 2010, se produguèt una seguida de consultacions popularas non-oficialas sus l’independéncia de Catalonha.
 
 
10 de julhet de 2010: la primièra granda manifestacion
 
Lo 28 de junh de 2010 se coneguèt la senténcia del Tribunal Constitucional a prepaus dels recorses presentats pel PP sus l’Estatut d’Autonomia de Catalonha. Aquela senténcia comportava una diminucion considerabla del tèxt aprovat cinc ans abans pel Parlament catalan. L’autonomia catalana reculèt fòrça.
 
La decision del Tribunal Constitucional provoquèt un malcontentament dins la societat catalana, çò que se mostrèt dins una manifestacion que son lèma èra “Sèm una nacion, nosautres decidissèm”. E mai se los partits politics del Parlament de Catalonha volián èsser en tèsta d’una marcha per revendicar l’autonomia menaçada, los crits en favor de l’independéncia e las bandièras independendistas dominèron la manifestacion. Lo quite president de la Generalitat de Catalonha, lo socialista José Montilla, se vegèt obligat de quitar la protèsta que venguèt completament independentista. Lo nombre de participants oscillèt entre los 425 000 que calculèt lo jornal espanhòl El País e lo milion e mièg que calculèt l’associacion Òmnium Cultural.
 
 
Lo “pache fiscal”
 
En 2007, ganhèt las eleccions al Parlament de Catalonha la coalicion Convergéncia e Union (CIU, segon sa sigla en catalan); e Artur Mas venguèt president de la Generalitat de Catalonha. CIU, qu’èra pas un partit independentista, se marquèt la tòca de negociar amb Madrid lo dich “pache fiscal”, valent a dire, una collaboracion economica per la gestion dels impòstes similara a la qu’an las comunautats autonòmas del Bascoat e de Navarra.
 
Lo 25 de julhet de 2012, lo Parlament de Catalonha aprovèt la demanda d’aquel “pache fiscal”; e lo 20 de decembre, Artur Mas l’anèt negociar amb lo president espanhòl Mariano Rajoy, que refusèt del tot aquela proposicion en disent qu’èra “anticonstitucionala”.
 
Aquel refús s’interpretèt en Catalonha coma “la darrièra possibilitat d’acòrdi amb Espanha”.
 
 
L’Assemblada Nacionala Catalana (ANC)
 
Lo 30 d’abril de 2011 se constituiguèt l’Assemblada Nacionala Catalana (ANC), una associacion que sa sola tòca es la recuperacion de l’independéncia de Catalonha. En genièr de 2015, l’ANC aviá mai d’80 000 aderents.
 
L’11 de setembre de 2012, l’ANC convoquèt una manifestacion jos lo lèma “Catalonha, nòu estat d’Euròpa”, que i participèron dos milions de personas segon los organizaires, malgrat que la delegacion del govèrn espanhòl diguèsse qu’èran 600 000.
 
 
2012: tornant independentista d’Artur Mas
 
Après aquela manifestacion, lo president Artur Mas reconeguèt que se podiá pas ignorar la clamor populara; alavetz signèt un acòrdi amb lo cap d’ÈRC, Oriol Junqueras, que totes dos s’engatjavan de convocar un referendum per que lo pòble de Catalonha decidiguèsse se voliá venir un “nòu estat en Euròpa”. Lo govèrn de Madrid refusèt la celebracion d’aquel referendum, en disent qu’èra “anticonstitucional”.
 
 
La Via Catalana e lo procès participatiu del 9 de novembre de 2014
 
L’11 de setembre de 2013, en escasença de la fèsta nacionala de Catatlonha, l’ANC organizèt la dicha Via Catalana, çò es, una cadena umana de mai de 400 quilomètres de long que jonguèt tot lo Principat, dels limits de Catalonha Nòrd fins als del País Valencian. S’estima que la participacion foguèt tanben d’aperaquí dos milions de personas.
 
En seguida d’aquela manifestacion, lo Parlament de Catalonha redigiguèt e aprovèt la Lei de consultas popularas per poder organizar un referendum consultatiu sus l’independéncia. Se convoquèt pel 9 de novembre de 2014.
 
Pasmens, e mai se la Lei de consultas popularas se basava sus la Constitucion espanhòla, lo Tribunal Constitucional la desautorizèt. Lo referendum se poguèt pas far, e la Generalitat de Catalonha organizèt un “procès participatiu” qu’aviá lo sosten de las principalas associacions del país, de 920 comunas, de 36 conselhs comarcals, de las 4 diputacions provincialas e del Conselh General d’Aran.
 
Aquel 11 de setembre de 2014, per encoratjar lo referendum, aperaquí dos milions de manifestants dessenhavan un enòrme drapèl catalan d’11 quilomètres de long per carrièras, a Barcelona, en forma de granda V.
 
Lo vòte foguèt enebit pel govèrn espanhòl, mas se faguèt. Votèron 2 344 828 personas, que demest elas l’80,98% s’exprimiguèron per l’independéncia, lo 10,02% per una opcion federala amb Espanha e lo 4,49% contra l’independéncia.
 
La justícia faguèt sa denóncia contra lo president Artur Mas e contra la conselhièra catalana de l’ensenhament, Irene Rigau, per aver organizat aquel eveniment.
 
 
2015: la Via liura e l’eleccion plebiscitària
 
Après l’enen refús del govèrn espanhòl, L’ANC demandèt a Artur Mas de convocar una eleccion autonomica plebiscitària. Es a dire, una eleccion al Parlament de Catalonha dins l’encastre de la legalitat constitucionala espanhòla, çò que lo govèrn de Madrid pòt pas refusar. Lo vòte es convocat pel 27 de setembre.
 
Aquel plebiscit en forma d’eleccion a obligat totes los partits de se definir sus la creacion d’un estat independent catalan. Lo blòc de l’“òc” es configurat per la coalicion nomenada “Amassa per l’Òc” (amb CDC, ÈRC, Democratas, lo Movement d’Esquèrra e Avancem, e que compta amb lo sosten de ANC e d’Òmnium Cultural) e per la candidatura de la CUP-Crida Constituenta. Dins lo blòc del “non” i a las listas del PSC, del PP e de Ciutadans. Amb una posicion indefinida e amb d’elements dels dos blòcs i a Union Democratica e la coalicion nomenada “Catalonha Si Que Se Pòt” (qu’amassa Podemos e ICV-EUIA).
 
Per ecoratjar aquel vòte, e dins l’encastre del jorn nacional de Catalonha, l’11 de setembre passat, l’ANC a organizat una autra manifestacion a Barcelona. Aqueste còp, dos milions de personas an emplit de colors revendicativas l’avenguda de la Meridiana de la capitala catalana. A 17h14, en evocant l’an que Catalonha perdèt sas libertats, una flècha giganta de color jauna correguèt tota l’avenguda sus un percors de 5,2 quilomètres, menada qu’èra per un cinquantenat d’esportius catalans d’elèit. Mentre qu’avançava, los manifestants levavan de flèchas de carton de colors desparièras, segon la seccion ont se trobavan. Cada color representava un dels aisses de la futura Republica Catalana: lo jaune per la democracia, lo blau per l’equilibri territorial, lo roge per la solidaritat, lo blau clar per las personas, lo verd encre per la diversitat, lo verd clar per la solidaritat, lo lillà per l’egalitat, lo marron per la justícia sociala, lo ròse per l’innovacion e l’irange per la cultura e l’educacion. Quand la flècha giganta arribèt al Parlament de Catalonha, los manifestants levèron tornarmai lors cartons en fasent una èrsa giganta de colors, de mai de cinc quilomètres. L’eveniment èra sincronizat per ràdio e per de nautparladors.
 
A la fin de la protèsta, lo president de l’ANC, Jordi Sánchez, revendiquèt aital: “[volèm] un estat que siá al nòstre costat. Volèm pas far partida d’un estat que nos representa pas pus”. Sánchez definiguèt l’accion coma una “autentica revolucion democratica”.
 
 
Lo ròtle de las comunas
 
Tot lo procès entamenat per l’ANC a recebut lo sosten de l’associacion Òmnium Cultural e de l’Associacion de Comunas per l’Independéncia, qu’a l’ora d’ara compta amb 741 comunas aderentas, çò es lo 78,2% del total.
 
Lo 4 d’octòbre de 2014, 920 primièrs cònsols representants de las comunas de Catalonha e Aran foguèron recebuts pel president Artur Mas. Los cònsols liurèron al president los comptes renduts del sosten de lors comunas al referendum del 9 de novembre de 2014. Lo Sindic d’Aran, Carlos Barrera, acompanhèt los cònsols araneses Emílio Medan (UA) de Les e Àlex Moga (CDA) de Vielha.
 
 
E la Val d’Aran?
 
Los dos principals partits araneses an de posicions fòrça desparièras sus l’independéncia de Catalonha. D’un costat, Convergéncia Democratica Aranesa (CDA, afiliada a CDC) a seguit Artur Mas e a pas mespresat las manifestacions popularas. Per CDA, Aran deu èsser amb Catalonha en avent una autonomia fòrça avançada o quitament deu èsser un estat liure associat. Pasmens, es una decision que la deu prene lo pòble aranés. Per contra, Unitat d’Aran (UA), partit restacat al partit socialista (PSC-PSÒE) es contra l’independéncia pr’amor que “vulnère era legislacion vigenta [e qu’es contra] eth respècte as leis”.
 
Aran es un país occitan que fa partida de Catalonha per volontat pròpria. En 1313, decidiguèt de s’estacar a la Corona d’Aragon, que reconeissiá l’organizacion administrativa aranesa, çò es, lo Conselh General d’Aran. Dins la confederacion catalanoaragonesa, lo país occitan d’Aran foguèt restacat a a Aragon fins en 1411, quand lo Parlament de Catalonha acceptèt la demanda aranesa. Lo Conselh General foguèt abolit pel Reialme d’Espanha en 1834 mas se restabliguèt puèi en 1990, dins l’encastre de la Catalonha autonòma. Lo govèrn de la Generalitat de Catalonha escotèt la revendicacion aranesa e lo govèrn d’Aran comencèt de gerir sas politicas d’educacion, santat, cultura, environament, agricultura e torisme. En 2015 la Lei d’Aran ven d’èsser actualizada fins al ponch que lo Sindic d’Aran es al meteis nivèl que lo president de la Generalitat de Catalonha, e lors relacions son bilateralas. Tocant la lenga occitana, l’Estatut de Catalonha de 2006 reconeis l’oficialitat de la nòstra lenga dins tot lo Principat e, en 2010, s’aprovèt la lei que definís l’aplicacion d’aquela oficialitat. Ça que la, las senténcias del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalonha an tocat tanben l’occitan en Aran, que pòt pas pus aver lo tractament de “lenga preferenciala”.




Ferriòl Macip
Article publicat originàriament dins La Setmana

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Iruñerritarra naiz Iruñea, NAFARROA-NAVARRA, EUSKAL HERRIA-BASCOAT
7.

Per cèrt, er aute dia se me desbrembèc díder qu'ena legislatura darrèra ena Navarra que depen der Estat espanhòu, mos recorreren diuèrses (e fòrça aumens 15) leis progressistes aprovades peth parlament (naut) navarro. E açò qu'èren leis damb supòrt deth P$N pr'amor que se li auie de besonh, atau qu'ara damb 1 govèrn apiejat per 4 formacions sense partits deth bipartidisme, segur qu'anaràn encara mès contra de çò qu'aprovem eth naut navarros. Ara fin era gent se cansarà e cada viatge aurà mès independentistes ena Nauta Navarra, passarà coma en Catalonha e Aran -trigaram mès, mès acabarà en tot passar pr'amor que Navarra ei 1 colònia d'Espanha o de Castelha dit-.

E 1 autre viatge 'VISQUE CATALONHA E ERA VAL D'ARAN LIURES! E FÒRÇA SÒRT A 'AMASSA PEL ÒC' E ERA CUP!

  • 0
  • 0
"Tàrrega" Igualada (PP.CC:)
6.

Si l'estat haguès volgut, que bé haguera anat tot.
Però nosaltres en volem sortir, ens maltracten i ens volen fer creure que ens volen, però ens vulguin o no, no volem estar amb ells, mai mès.
Així que... marxem! I espero que per sempre. Mentre existeixi l'estat espanyol cap poble de la pensinsula, dins o fora d'espanya, estarà segur.
Així que Visca la Terra Lliure i fora el mal govern.
Per sempre mès Catalunya i Occitània.
Despertaferro!

  • 0
  • 0
Francesc Palma de Mallorca
5.

La independencia es bona e la republica tamben, dues polidas causas que tiraran molt fort a l'hora de la veritat. Los del pp son incapassos de concedir res, Espanha perdet Cuba e tota Sud Amèrica per voler pas cedir res de res. Se reconeguesson que Catalunha es una nacion ,aquò ajudaria a calmar las causa, mas no hi ha res que fer amb los fatxas.

  • 0
  • 0
Iruñerritarra naiz Iruñea, NAFARROA-NAVARRA, EUSKAL HERRIA-BASCOAT
4.

1- Se vos platz pas separetz Bascoat de Navarra, que son era madeisha causa e pas i a bric mès basc que 1 navarrés/a.
2- Eth concèrt economic tanben pòrte bastantes risqui.
3- Deth basc navarresos deth 'sud', encara que semble que pas, tanben s'amie fòrça sòs Madrid, que poderie demorar-se ací.

Compreni qu'es catalans-aranesi voléssetz concèrti economic, mès pas digatz que toti es nòsti sòs se demore enes províncies basques navarresas deth 'sud' pr'amor que PAS se demore. De hèt, enguan Navarra a dat mès sòs en Madrid que n'a arrecebut de Madrid.

Dit açò, 'VISQUE CATALONHA E ERA VAL D'ARAN LIURES! E FÒRÇA SÒRT A 'AMASSA PEL ÒC' E ERA CUP!

  • 3
  • 0
Theò Bajon Bedarrida
3.

Eh ben, qu'es fòrça interessante aqueu article sus tota l'istòria de l'independentism Catalan. Osca l'Independença e la Republica Catalan qu'obrirà lo camin per l'Occitania amb lo Val d'Aran :)
Mercé plan Ferriòl

  • 12
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article