CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Los norvegians e los escandinaus, de lingüistas de naissença

Manual escolar norvegian
Manual escolar norvegian
Terric Lausa

Terric Lausa

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Agèri l’astre de viure e trabalhar en Norvègia pendent plusors annadas. Disi l’astre perqué es un país magnific amb de païsatges esbleugissents e una natura bèla a ne copar lo buf. Los norvegians son un pòble plan amistós que lo sieu caractèr es a l’encòp doç e determinat. Tenon los pès ancorats dins la tradicion e l’agait visat cap a l’avenidor. En Norvègia, país nordic, se sentís e se viu la socialdemocracia a cada estona de la vida vidanta. Pels escandinaus la socialdemocracia aquò vòl dire que cada sòci de la societat pòrta sa pèira a la construccion de la nacion. Cada paraula es presa en compte. Totas las estructuras politicas, socialas, culturalas e economicas son orientadas cap a aqueste objectiu de prene en consideracion los punts de vistas e las demandas de totes. Ne resulta una societat sens agressivitat e i viure es un delici.
 
 
Norvègia: una curiositat lingüistica
 
Vòli pas aquí far un estudi lingüistic de Norvègia. Es lo trabalh dels especialistas. Simplament voldriái far part de cossí viviái la particularitat lingüistica d’aqueste país. Parlarai pas de la nacion Sami, dins lo nòrd del país, qu’es en plen procèssus de recuperacion de la siá dignitat lingüistica e politica. S’amerita un article complet. Liurarai mon experiéncia sus la lenga del pòble norvegian, lo norvegian, lenga germanica nordica.
 
S’òm gaita una enciclopèdia o un diccionari, òm vei que Norvègia ten doas lengas oficialas que son lo bokmål e lo nynorsk e qu’aquelas doas lengas en realitat son dos estandards de la lenga norvegiana. Per comprene çò qu’aquò vòl dire, cal passar per l’istòria e la geografia del país. Norvègia es un país de valadas e de montanhas. Dins lo passat los mejans de comunicacion viaris èran paucs desvolopats. La consequéncia lingüistica foguèt doncas un grand nombre de dialèctes. Quand Norvègia venguèt un territòri de Danemarca, lo danés (lenga sòrre del norvegian) venguèt lenga oficiala de Norvègia e o demorèt de 1450 a 1814. Al sègle XIXen comencèt un procès de recuperacion nacionala tant culturala coma linguistica e politica sonat nacionalromantisme. Los norvegians que començavan lor darrièrs passes cap a l’independéncia completa (obtenguda en 1905) volián fargar una cultura, d’institucions e una lenga norvegiana pròpria. 

 
 
La recuperacion lingüistica - Primièra solucion: fixacion del bokmål
 

De lingüistas, de letruts e lo pòble se metèron a iniciar una norvegianizacion (fornorsking) de la lenga danesa. Se la fonetica del danés parlat en Norvègia tostemps foguèt norvegiana, la sintaxi, l’ortogràfia e las inflexions recebèron una modificacion per oficializar çò que las gargamèlas norvegianas fasián de la lenga danesa. Atal nasquèt lo bokmål (lenga dels libres) que s’en pòt dire qu’es la solucion que pren la lenga danesa coma es parlada en Norvègia. Per prene una comparason amb un environament que nos seriá mai familiar, lo bokmål es un pauc çò que vendriá lo francés de Quebec se la siá ortogràfia s’adaptèsse a la prononciacion locala e la siá gramatica e lo sieu vocabulari foguèsson reconeguts coma essent la nòrma oficiala.
 
A l’escala del país lo bokmål es la lenga d’entre 85% e 90% dels norvegians, essencialament dins las vilas màgers e lo sud del país.
 
 
La recuperacion lingüistica - Segonda solucion: elaboracion del nynorsk
 
Al meteis moment que d’unes fargavan un estandard norvegian sus la basa de la norvegianizacion del danés, d’autres lingüistas, en particular Ivar Aasen, se concentravan sus las desenas de dialèctes norvegians rurals. Ivar Assen recampèt tot lo material lingüistic disponible per tot arreu lo país, los estudièt e ne prepausèt una mena de sintèsi. L’escomesa èra de poder permetre de recampar las solucions comunas o de solucions amb de variacions moderadas entre los parlars per que cada dialècte se pòsca reconéisser dins aquesta nòva estandardizacion. Nasquèt lo landsmål, ara anomenat nynorsk. Per s’acercar d’aquesta realitat se pòt dire que lo nynorsk es als dialèctes norvegians çò que l’occitan pluricentric es als parlars occitans.
 
Uèi lo jorn, lo nynorsk es lenga preferenciala sustot dins las regions de l’Oèst.
 
 
Quin norvegian dins la vida vidanta?
 
Çò surprenent per un estrangièr que viu en Norvègia es la dubertura d’esperit lingüistica del abitants. Existís pas un lòc ont qualqu’un traparà a redire a l’autre a causa de son biais de parlar. Cada norvegian parla a sa manièra, que siá en bokmål, en nynorsk estandart o en dialècte. L’intercompreneson es fòrça bona: las aurelhas norvegianas son acostumadas a ausir quantitats de dialèctes. La television es totalament dubèrta als diferents parlars.
 
Vertat es que coma lo bokmål es majoritari, los defensors de la nòrma nynorsk sovent se plaçan dins una posicion de reivindicacion lingüistica per assegurar una preséncia egalitària de lor forma de lenga. A l’escòla totes los escolans recebon una educacion a las doas formas de lenga.
 
 
Norvegians e escandinaus: de lingüistas de naissença
 
Aquesta capacitat dels norvegians a comprene los dialèctes trapa una extension al nivèl escandinau. L’intercompreneson entre daneses, suedeses e norvegians e excellenta. Quand se rescontran, cadun parla sa lenga. Los escambis se fan amb una granda naturalitat. Cal dire tanben que la dubertura lingüistica es ensenhada a l’escòla. Los liceans norvegians son educats a l’istòria de lor lenga e al danés, suedés e tanben a la forma mai conservatritz del diasistèma nordic amb una iniciacion a l’islandés e al feroïan.
 
Un exemple curiós per nosautres campa dins lo cinèma nordic. Plan sovent los filmes escandinaus son de produccions pan-escandinavas. Lo filme Hamsun es sovent mostrat en exemple: i figuran d’actors norvegians, daneses e suedeses que se parlan cadun dins sa lenga. Quitament lo ròtle d’Hamsun, l’escriveire norvegian es jogat per lo suedés Max Von Sydow. Las lengas lispan e los espectators escandinaus vivon aquestes escambis lingüistics d’un biais instinctiu. L’intercompreneson fonciona, fonciona plan e d’un biais natural.
 
Ençò nòstre, entre occitans e catalans fasem çò meteis. Coma entre los escandinaus nosautres tanben instinctivament nos entendem perfieitament. Aquò serà degut a la proximitat lingúistica entre las doas lengas mas tanben coma pel norvegians a la nòstra abitud d’ausir d’autres parlars. Tenem aquò en comun amb aquesta partida d’Euròpa.
 
Lo gojat de Gustav Vigeland
Lo gojat de Gustav Vigeland
Mapas d'un manual escolar norvegian
Mapas d'un manual escolar norvegian

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Matiàs GIBERT Marxilhat
9.

#5
Las diferéncias lingüisticas entre suedés, danés, norvegian son estadas observadas pels lingüistas tre la fin de l'èra viking (a partir del sègle X), podèm doncas dire que las "nacions" pròprias que coneissem ara èra ja en formacion a aquel temps. Amai, aqueles pòbles avián ja d'orientacions diferentas, los daneses e dins una mendre mesura los norvegians (interessats eles per la colonizacion de l'Islanda), menavan de campanhas militaras en Europa de l'oèst (Normandia, Angleterra, Irlanda) alara que los suedés èran mai implicats a l'èst (Paises Baltes, Russia, e mai lo sud-èst d'Europa).
Sai pas se podèm considerar que l'Escandinàvia seriá una "nacion", comparabla a Occitània, segur que podèm imaginar (com foguèt fach al sègle XIX) una "nacionalitat" escandinàva. Ieu preferissi pensar qu'Escandinàvia es una "region" de l'Europa, compausada per nacions diferenciadas, amb una istòria comuna e de lengas que s'intercomprenon. Soi pas segur que parlar de "nacion" provençala, estant la situacion politica en França (qu'a pas ges de comparason possibla en Escandinàvia).
D'alhors foguèri susprés de l'interés e de la coneissença que mantes daneses francofiles fan pròva per la lenga occitana. Cal pas creire, sem pas sols :)
Mas enfin...

  • 5
  • 0
Terric Lausa Quilhan
8.

#7

Bonjorn Álvaro,

Vertat es que entre los defensors del bokmål se trapan de defensors del bokmål exclusiu e entre aqueles son d'extremistas que vòlon tuar lo nynorsk. Mas cal saber qu'aqueles tenon un pes quantitatiu fòrça feble.
Una franja redusida del conservatisme norvegian utiliza l'oficialitat del nynorsk coma pretèxte per exprimir lor extremisme politic.

Es un epifenomèn. Res a veire amb la dimension de l'occitanofobia dins l'estat francés per exemple.

  • 7
  • 0
Álvaro Chile
7.

Bon article. Mas cal dire quicòm sus lo conflicte lingüistic entre qualques sectors usuaris del bokmål que refusan lo nynorsk e que volen pas l'aprendre amb eslogàns coma "Nei til Nynorsk" o "Spynorsk mordliste".

  • 5
  • 0
Terric Lausa Quilhan
6.

#5

Coma o podètz imaginar partagi pas vòstra analisi mas respècti vòstra opinion.

  • 10
  • 0
Galèc Mancastres
5.

#4 Terric, lo catalan qu'ei mei proixe deu gascon que non pas, per exemple, lo gavotin. Duncas, que deurétz meileu parlar de la intercompreneson enter gascons e gavotins, lemosins e aranés, catalans e provençaus ... mes aquò qu'ei contra los principis ideologic de la vòsta lenga e nacion occitana, qu'ac sei.

Se non hicatz pas los norvegians e los suedeses hens ua medisha nacion "escandinava" alavetz que deurétz estar coerent e non pas botar los gascons dens la medixa nacion dab los provençaus.

E se reconeishetz la secession catalana alavetz que deuretz reconeisher tanben la gascona o la provençala.

  • 2
  • 23

Escriu un comentari sus aqueste article