Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Opinion

Lo nom de Catalonha

L’origina del nom de país Catalonha e del nom d’abitant catalan es misteriosa. Avèm pas cap de certituds, los lingüistas pòdon far solament d’ipotèsis.
 
Las primièras traças escrichas dels mots significant “Catalonha” e “catalan” datan del començament del sègle XII. A aquela epòca, los catalans fasián encara partida del mond cultural occitan. Lo país primitiu de Catalonha èra pus pichon que uèi e s’estendiá pas pus luènh al sud que Barcelona. Las tèrras situadas al sud de Barcelona dependián dels musulmans arabofòns.
 
Pendent lo sègle XII, los comtes de Barcelona conqueriguèron las tèrras immediatalament al sud e i estendèron lo domeni cultural e lingüistic catalan. Pus tard, al sègle XIII, la Corona d’Aragon (union dels païses d’Aragon e de Catalonha) contunhèt l’expansion de la lenga catalana fins a las Balearas e al País Valencian. E es a partir del meteis sègle XIII que la lenga catalana se destaquèt lentament de l’occitan.
 
Las primièras atestacions de “Catalonha” e “catalan”, al sègle XII doncas, las tenèm dins un document de 1107 o 1112. Es un jurament que los òmes de Carcassona faguèron al comte Ramon Berenguièr III de Barcelona. Lo tèxt es en latin e evòca las originas “catalanas” de qualques personas: Geral de Cataluign, Raimundi Catalan e dos Arnal Catalan. En se passant aquò a Carcassona, i devinam los ligams qu’inserissián encara la Catalonha primitiva dins lo mond occitan.
 
Los mots Catalonha e catalan an de formas un chic curiosas. Lo nom del país es Catalonha (Catalunya en catalan, Catalonia o Catalania en latin). Mas lo nom d’abitant —o pus exactament lo gentilici— es catalan (català en catalan, catalanus en latin). Es inabitual qu’un nom de país en ‑onha corresponda amb un nom d’abitant en ‑an.
 
Ara, vaicí las ipotèsis pus convencentas sus l’etimologia.
 
— Lo nom del país, Catalunya en catalan, poiriá venir de l’arabi medieval Qalat-uniyya (forma ipotetica, non atestada) que significariá “ensemble de castèls”. Derivariá del mot qalat “castèl” amb lo sufixe ‑uniyya qu’exprimís çò collectiu. Los musulmans arabofòns, als sègles XI o XII, aurián nomenat Qalat-uniyya aqueles castèls que marcavan la frontièra militara entre mond musulman e mond crestian, al sud de Barcelona. Catalonha seriá donc, del ponch de vista arabi, “lo país dels castèls” o “lo país de l’autre costat dels castèls”. Robèrt Lafont èra favorable a aquela ipotèsi [1].
 
— Una autra ipotèsi tanben repausa sus l’idèa de l’anciana frontièra entre musulmans e crestians. Lo sabent Joan Vernet indica que lo geograf musulman Al Udri, al sègle XI, parlava de la localitat de Talunya, vèrs la vila de Montson (situada en Aragon, près del limit amb Catalonha). I aviá benlèu una expression aràbia coma Qa Talunya significant “castèl de Talunya”, per evocar la frontièra entre musulmans e crestians. Aquel “castèl de Talunya” podiá simbolizar lo país situat al delà, donc “Catalonha”. E de l’arabi Qa Talunya seriá sortit lo catalan Catalunya.
 
— Una tresena ipotèsi, pro diferenta, supausa qu’en latin medieval, de sabents, probable de clergues, aurián creat lo concèpte de Catalonia o Catalania coma nom del país. L’aurián derivat del nom d’una anciana tribu ibèra antica, “los lacetans”, que s’apelavan en latin catelani o lacetani. Aquela ipotèsi l’an defenduda los sabents Schopf, Juli Ronjat, Grammont e Joan Coromines.
 
D’autras ipotèsis an existit mas son mens convencentas. De bons resumits se’n tròban als articles Catalunya, dins la Gran Enciclopèdia Catalana e dins lo Diccionari català-valencià-balear.



______
 [1] LAFONT, Robèrt, 1986, “La nominacion indirècta dels païses”, Revue des langues romanes 2, vol. XC:  161-171

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

artur quintana speyer
10.

Gotholauni foguet l'etimologia de Catalonha en que cregueron los catalans fins beléu lo segle XIX. Probable que es falsa, mas i creguerem plan de temps. Quand los estudiants catalans s'inscriviàn a la matricula de las universitats se declaravan 'natione Gotholaunica'pron sovent., non pas 'Natione Catalaunica',

  • 3
  • 0
Jordi Colomer Camarasa Girona
8.

No n'hi deu haver cap de menys convincent, de teoria, que les tres que has exposades. En aquest opuscle exposo la meva teoria sobre el nom.

https://larepublicadelcath.files.wordpress.com/2013/08/llibre-jordi-colomer-web.pdf

  • 0
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
7.

#6 Se tròba pas cap de ligam istoric evident entre lo pòble antic dels catalaunes (Catalauni, en Champanha) e lo país de Catalonha. Me sembla qu'es una ipotèsi tròp fragila.

  • 2
  • 0
Hossia de Montblanc Barcelona
6.

Em demane si hauràn més articles tractant l'etimologia, ja que caben altres possibilitats. Has pensat, Domergue, en l'etimologia de "catalaunes">"Catalaunia/Catalonia"? A mi em sona interessant i fonèticament és la més propera, però no hi han moltes evidències al respecte i és una teoria molt marginal que mai s'esmenta. I sí, n'hi ha molta distància entre la Catalaunia antiga (Xampanya) i Catalunya, però no es pot descartar un moviment migratori, com era comú dels gals, fugint dels huns cap al sud fins l'actual Rosselló. Què et pareix?
Gràcies i salut.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article