Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La familha de la dreta nacionalista

La familha de la dreta nacionalista
La familha de la dreta nacionalista
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions

De costuma se ditz que los partits politics foncionan coma grops mafioses. Tribalhan per eths medishes, los de baish per los de haut, que tròban avantatges de lor situacion. Mes i a un partit politic que fonciona encara mès coma una familha vertadièra, s’agís deu Rassemblement National.

Los que son au poder dens aqueste partit an totis una istòria pas vertadièrament flatosa:

Purmèr Marion Le Pen. E òc, lo nom petit “Marine” es un chafre, un nom d’empont o “d’artista”, se volètz. Es la hilha deu creator deu partit, que l’a botada en plaça per assegurar la succession familhala. Un còp hèit, es era qu’a hòragetat son pair, sense de dobte per gratitud.

Es evident qu’es pas a la soa plaça, es pas capabla de ténguer un debat corrèctament, ses ridiculizada lo purmèr còp contra lo Macron e a pas ren dit au segon, lavetz que mancava pas de subjèctes.

Jordan Bardella, nomejat president deu partit e cap de lista per las eleccions europencas, es l’amiguet de la nebota de Marine-Marion. Frequenta la proprietat de Montretout (véser l’imatge), aquesta deu clan Le Pen, qu’estoc legada au Jean-Marie per Hubert Lambert, un deus ancians deu Front National. Per l’istorieta risolièra, estoc un deus tres siètis de la Feldkommandantur entre 1940 e 1944. Una relacion familhala de mès.

Mes, es pas tot. S’espiam la lista deu RN a las eleccions, vesèm monde qu’an pas vertadièrament dedicada lor vida a ajudar son prosmar d’un biaish desinteressat. Cau díser que la plaça de deputat europenc es cauda e paga plan.

La numèro dus s’apèra Malika Sorel-Sutter. Ancian sosteng de François Fillon, èra en contacte avançat dambe … Emmanuel Macron per estar ministra, çò qu’era demandava. A cambiat d’idèia.

Lo numèro tres es Fabrice Leggeri. Aquò que’ns hè au mens dus Italians dambe Bardella. Lo problèma dambe aqueste ex-capdau de Frontex fòrça criticat, es qu’èra tanben en discutida dambe lo partit Les Républicains per estar sus lor lista. An protestat quan estoc nomejat sus la deu RN. Benlèu esperava la plaça milhora.

E per acabar lo darrèr, deu quau la plaça sus la lista es pas encara dita, s’apèra Matthieu Valet. Es dejà fòrça coneishut pr’amor qu’estoc convidat sus mantuns platèus de television per balhar lo punt de vista deus policièrs coma pòrtavotz deu Sindicat Independent (sic) deus Comissaris de Polícia.

Los jornalistas que l’an entrevistat lavetz cresèvan que balhava un punt de vista “independent”, coma son sindicat.

Tot aquò es pas polidet, mes volerí pas m’acarnassir sus aqueste partit, solide que, s’espiam los autes, serem pas decebuts tanpauc de la petita cosina intèrna que’s jòga au moment de distribuir las plaças.

Mes totun, lo RN, es quicòm …

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud
1.

Segur que tots los partits politics e los governaments coma França son son la dominacion de l'argent de los que tenan la finança.
Vole parlar d'un politic que denonça la corupcion mas plan marginalisat per los medias. S'agit de Richard Boutry que fai "la minute de Ricardo" tots los jorns. Parlarem solament de çò que pensa de França, lo resta m'agrada mai.
"Fau sauvar França" coma si França avia mestier d'esser salvada. Los dos eros d'aquel Ricardo son Jane d'Arc e De Gaule. Li disset que Jane d'Arc avia contribuat a tornar França dins la Gleisa catolica. França dròla ainada de la Gleisa de Ròma mas dròla somisa.
De Gaule a degut partajar son eroisme emben los comunistes que los resistants sens grades avian estats tant importants coma De Gaule.
Fau totjorn salvar França par periodas. E l'òm pensa a la guerra contre Prussa (1870), en 1940, lo plan marchall en 1950 e uei chau tanben salvar França. Mas, França ses totjorn salvada per la Finança internacionala que vai daus pus riches.

  • 3
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article