Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Eleccions europèas: equitat?

Eleccions europèas: equitat?
Eleccions europèas: equitat?
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions

Lo 9 de junh lo monde seràn aperats a elegir una lista peu parlament europèu. Vau pas tornar brembar que lo parlament europèu es pas un vertadièr parlament pr’amor qu’a pas l’iniciativa de las perpausicions de leis, ni tanpauc que, per jo, la Democracia es dirècta. Es pas la question aicí.

Vau simplament tornar brembar que, per una eleccion justa e equitabla, caleré normalament que totas las listas sian tractadas equitablament deu medish biaish. Es pas lo cas.

Per una eleccion, caleré que los comptadors sian remeses a zèro. Caleré que los mèdias consacren lo medish temps de presentacion per cada lista. Caleré que l’elector, s’es seriós, legisca la "lista de listas". La podètz trobar aicí.

Mes benlèu qu’atz dejà remercat que lo tractament es pas esgau. Los mèdias se basan sus los sondatges. Es pas juste. Dens los sondatges, las "pichonas" listas i son pas. Los sondatges son hèits lavetz que totas las listas son pas estadas encara despausadas.

Doncas utilizan l’expression "las listas màgers". France Info per exemple hè reportatges sus "las listas màgers" sens parlar brica de las autas.

França 2, servici public, a dejà organizat un debat entre lo cap de lista deu RN e lo Purmèr Ministre, lavetz qu’es pas sus la lista de son partit. Un debat-espectacle entre dus especialistas deu teatre politic. Sèm lavetz encara mès luenh de la Democracia. La vedetizacion d’aquestas duas caras va encoratjar fòrça monde de votar per lor partit.

En tot conéisher lo conformisme de la màger part de la populacion, la possibilitat que quauqu’un angue quèrrer las informacions sus la "pichonas" listas per véser se va votar per elas qu’es mès que prima. E totun, qu’ac caleré …

Dejà que fòrça listas auràn pas la moneda per pagar las afichas, los encontres publics o los quites butletins, la luta es inegala e aquò mia a una assegurança de çó que ren cambiarà pas.

E desbrembetz pas, quan ausiretz las resultas, de las dividir per 2, que sonque la mitat deus adultes en edat de votar i aniràn lo 9 de junh. Benlèu mens se comptam los non-inscrits.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
2.

"Dejà que fòrça listas auràn pas la moneda per pagar las afichas, los encontres publics o los quites butletins, la luta es inegala e aquò mia a una assegurança de çó que ren cambiarà pas." E aquí se tròba, per parafrasar Quim Monzò, "el perqué de tot plegat". Per la borgesiá tant siá pauc possedidoira, cal absoludament que res non càmbie, jamai, senon al sieu avantatge.

  • 4
  • 0
Lachaud
1.

A plan rason de parlar eleccion que si degun en parla, la politica s'occupa de nos e de tot.
La politica es pertot dins l'ensenhament, l'economia, la sciença, la cultura. la vita privada...
Jacques Duclos ancien secretari dau partit comuniste contava que quand era jòune, las annadas 1930, anava a la reunion d'un partit concurent; prenia la paraula e apres aver dich çò que trobava contrari a sas idéias, convidava las gens a venir l'auver dins 8 jorns, mesma, ora, mesma sala. 8 Jorns apres i avia tertant de monde.
Avem lo dreit de contestar la politica, lo ròle daus deputats frances o europeens sens se far traitar de tots los noms, veire de complotistes. Tot lo monde se rend ben compte que nòstras libertats son de mai en mai limitadas, que los contròlis de tote sòrte son en augmentacion,
que los medias parlan coma una sola persona e qui i a pas de desbats batissors.
La solucion, la connaisse pas. Me damanda si las eleccions servan à quauqu'a ren.
Que far? Pensam autrament, rebam de governaments que cerchan a establir la patz e l'armonia dins lo pais, la solidaritat, l'entraida, l'escota dau pòple e non pas de pensar a la sola rentabilitat economica.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article